Cada any, a Catalunya es malbaraten 173.960 tones d’aliments. Això es tradueix en una mitjana de 63,96 kg per llar i 21,68 kg per persona. El malbaratament alimentari inclou tots els aliments destinats al consum humà que, malgrat que són comestibles o potencialment comestibles, s’acaben retirant de la cadena de producció o de subministrament. Aquest fenomen pot produir-se en qualsevol fase: des de la producció primària fins al consumidor final, passant per la transformació, el transport, l’emmagatzematge o la distribució.
Prevenir i reduir
En aquest context, Catalunya s’ha posicionat com a referent europeu en la recerca per prevenir les pèrdues i el malbaratament alimentari en el sector primari. Mitjançant el projecte europeu FOLOU (FOod LOss Understanding), liderat per la Fundació Espigoladors i la Universitat de Gant (Bèlgica), i amb la col·laboració del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, s’han dut a terme diverses proves pilot per quantificar el malbaratament en camps de cítrics a les Terres de l’Ebre.
El projecte, coordinat pel Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), suma la participació de setze socis de deu països. L’objectiu principal és desenvolupar una metodologia harmonitzada per mesurar i quantificar les pèrdues d’aliments abans de la seva comercialització, i oferir eines que ajudin a reduir-les.
Noves eines
En el cas de Catalunya, la Fundació Espigoladors lidera l’estudi de les pèrdues alimentàries de fruites i verdures en les fases de precollita, collita i postcollita. El projecte s’enfoca de manera especial a l’etapa de producció primària —tot i que és la més complexa de monitorar—, ja que requereix molts recursos tècnics, temps i un cost econòmic elevat.
Les proves pilot, finançades pel programa Horizon Europe, s’han portat a terme amb tecnologia avançada, com ara imatges de satèl·lit, drons i sistemes d’intel·ligència artificial. Aquestes eines permeten quantificar el producte que queda al camp —tant a terra com als arbres— després de la collita, amb l’objectiu de millorar la metodologia abans de fer-la extensiva a altres àrees. El projecte vol establir unes pautes clares sobre què s’ha de mesurar (fluxos de producte), on fer-ho (punts de mesura), com (mètodes i protocols) i quan (freqüència i períodes) per optimitzar la recollida de dades i ajudar els productors a reduir les pèrdues de manera efectiva.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
