L’espirulina és un tipus de fitoplàncton que creix en medis aquàtics alcalins, tant dolços com salats. Durant el segle XVI, va ser una important font d’aliment per als asteques i els pobles mesoamericans i avui es recupera com una alternativa estratègica per assegurar la sostenibilitat i la seguretat alimentària mundial. L’espirulina conté fins a un 60% de proteïna, a més d’àcids grassos saludables, fibres, vitamines o antioxidants i és de les poques espècies de fitoplàncton que h l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha considerat aptes al consum humà. Per això, l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) coordina el projecte europeu ProFuture amb l’objectiu doncrementar l’escala dels conreus de l’espirulina (entre d’altres microalgues) i posar al mercat nous productes que atreguin el consumidor.
Sota els hivernacles de l’empresa Organa, a Almenar (Segrià), la biomassa d’espirulina, d’un color verd fosc amb rastres blavosos, es concentra i recull cada tres dies, a l’estiu, o cada una o dues setmanes, a l’hivern. Després, s’asseca amb forma de fideus o comprimits o s’envasa per vendre-la fresca a restaurants i particulars. L’empresa s’ha decantat per una producció a petita escala en un sector encara jove, en què la recerca té molt a dir i els conreus, molt per explorar. “Encara estam aprenent, hi ha moltes incògnites. L’olivera fa milers d’anys que es cultiva i es millora, l’espirulina només en fa seixanta”, reconeix Joan Solé, cap d’Organa.
Per això, amb l’assessorament de l’IRTA, Organa treballa en un grup operatiu per reforçar el valor afegit de l’espirulina fresca, allargant-ne la vida útil i garantint-ne la seguretat toxicològica. Optimitzar les característiques és un pas preliminar per irrompre en un mercat en què, de moment, es comercialitza bàsicament com a farina i suplements dietètics.
Una alternativa per al planeta
Un dels contactes més esperonadors de Joan Solé amb l’espirulina va ser força lluny de les contrades fructícoles d’Almenar. L’any 2017 va visitar un projecte al Sàhara Occidental, en què es conreava aquesta microalga com a recurs per apuntalar la sobirania alimentària i combatre la desnutrició en una zona amb preocupants índexs d’anèmia. El director d’Organa ho descriu com una inspiració: “Em va sobtar veure que un ésser tan petit podia resoldre tants problemes”. L’àmbit humanitari ha estat un dels primers camps de proves d’uns conreus que, per les seves característiques, poden sdr claus per salvar els esvorancs en l’abastiment alimentari mundial.
Segons estimacions de la FAO, el 2050 la població mundial fregarà els 10.000 milions de persones, fet que suposarà un 70% d’increment en la demanda d’aliments. Mentrestant, els recursos naturals per cobrir-la s’esgoten. El desequilibri és especialment alarmant en el cas de l’abastiment de proteïna. A Catalunya, l’IRTA es marca com a iniciativa estratègica el desenvolupament de les proteïnes sostenibles (en línia amb les prioritats de la Comissió Europea), i les microalgues poden situar-se a l’avantguarda d’aquesta transició.
La riquesa nutritiva del fitoplàncton és molt assumible en termes de recursos i petjada ecològica. Les microalgues creixen de quatre a quinze vegades més ràpid que proteïnes com el blat, els llegums i la soja. Els seus cultius no competeixen pel sòl agrari i no demanen grans quantitats d’aigua dolça. De fet, segons assenyalen des de l’IRTA, les condicions climàtiques moderadament càlides de la conca mediterrània són molt adequades per al metabolisme de les microalgues. A més, aquests cultius contribueixen a fixar el CO2 atmosfèric.
Pasta i cremes de verdures amb fitoplàncton
Les projeccions sobre el seu potencial es quedaran en desideràtum si les microalgues industrials no arribe als plats dels consumidors. A banda del preu, el gust intens a mar i un color fosc que surt de les gammes habituals poden ser barreres per un aliment que, de moment, sol entrar a les receptes per la via del camuflatge, en dosis petites. Per això, el projecte ProFuture vol identificar noves maneres de modular-ne els aspectes sensorials.
El consorci científic també busca ampliar el ventall d’aplicacions del fitoplàncton. Dels forns de l’IRTA ja n’han sortit pans enriquits amb espirulina, d’una sorprenent tonalitat verdosa. Així mateix, es testaran altres productes: pasta, cremes de verdura, barretes, salsitxes i begudes esportives, a banda de quatre tipus de pinso per a ramaderia i aqüicultura. Totes aquestes reformulacions proteiques tindran el repte de seduir un consumidor poc fet, en general, a menjar microalgues.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
