Les calçotades són molt més que menjar calçots. Són un punt de trobada, un ritual, tot un esdeveniment social. I enguany segurament en tenim més ganes que mai després d’un parell d’anys en què les circumstàncies no ens han permès fer-ne. Calçots n’hem pogut menjar, sí, perquè, malgrat tot, se n’han seguit conreant. Però, és clar, no és el mateix menjar-se aquest ceballot fet al forn al menjador de casa que fer-ho en companyia de molta gent al voltant d’una brasa ben encesa.
És veritat que un calçot és una ceba, però el procés abans de collir-la és molt més llarg. Se sembren entre l’octubre i el desembre. Al cap d’un temps, es cullen i es trasplanten per començar el procés de transformació de ceba en calçot. En aquest segon cicle, es va calçant la ceba, és a dir, se’n va cobrint de terra una part perquè no li toqui el sol i es mantingui blanca. Quan fan entre 15 i 20 centímetres, que sol ser entre el novembre i el mes d’abril, ja es poden collir. I és aquesta la que es considera la temporada de calçots. Per això mateix, a Mercat Arrels trobareu calçots de proximitat a Can Pastallé, Tugas i companyia, Planes Bones, Horta de la Mercè, Can Falgàs i Turó d’en Rompons.
Per coure’ls cal preparar un bon foc, amb unes brases ben enceses i amb una flama viva perquè cremin la pell exterior del ceballot fins que quedi ben negra i, de la mateixa manera, deixin l’interior cuit i tendre. Aquesta manera peculiar de cuinar-los va ser idea d’una pagès de Valls que va viure fa poc més de cent anys. Aquest article de Sàpiens us ho explica, i també hi podreu descobrir com es van popularitzar les calçotades i com es van convertir en un esdeveniment social.
El manual de la bona calçotada diu que s’han de fer a l’aire lliure amb colla i fets al foc. Que els calçots s’han de menjar a peu dret i amb les mans i que les taques de salsa s’han d’evitar amb un pitet. I és que la salsa, asseguren els experts, és la responsable de la meitat del plaer d’aquest festa.. La que es fa servir tradicionalment és la salvitxada. Hi ha qui li diu romesco, que si bé, són cosines germanes no són exactament iguals. Per no entrar en conflicte li podeu dir salsa de calçots, i el que és cert i segur és que em fa amb nyores. D’aquestes també en trobareu a Mercat Arrels de Tugas i companyia si us fa mandra fer-la vosaltres, des d’Agrària del Vallès ja ens la porten feta.
Prepareu paper de diari per embolicar els calçots un cop cuits, així es conserven calents fins a l’hora de menjar-los i per nota, s’haurien de servir amb una teula. L’àpat però no queda complert si no hi ha un tall de carn o bé algun tipus de verdura més consistent pels vegetarians.
Per tant és habitual que mentre s’estan menjant els calçots, al foc s’hi facin botifarres, costelletes de xai o carxofes. Aquests productes també els teniu només a un click a Mercat Arrels., Fussimanya, Xolís d’Adons, Llavora, La Rocassa, Casa Oms i DPagès, tenen botifarres per llepar-se els dits. Codina també en té i a més ofereix costelletes de xai que també en trobareu de Pla Oví.
El ritual d’aquest esdeveniment no seria complert sense un vi negre. Tot i que podria semblar que amb els calçots marida millor el vi blanc, el vi negre és el que marca la tradició. La salsa és consistent i d’un gust intens que combina perfectament amb un vi negre que a més després serà perfecte per la carn. A Mercat Arrels en teniu diversos. Si voleu anar a l’arrel de la tradició del calçot us recomanem el celler Mas Vicenç de Tarragona. Però sempre és bona idea maridar amb producte de proximitat i a Mercat Arrels en trobeu vins de l’Empordà, del Penedès, de la Terra Alta i del Priorat entre d’altres.
Bona calçotada!
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
