L’artista i activista rural, Vanesa Freixa reclama més dignitat per la pagesia. En aquest article d’opinió que publica a La Conca 5.1. assegura, «viure al camp i del camp és un acte de resistència sobrehumà, i hi ha nombrosos projectes preciosos que generen la possibilitat de viure conscientment, autònomament, injectant amor i orgull per l’ofici, per la terra que treballen i maximitzant el valor i el respecte pels aliments que fan. Això hauria de ser el sentiment generalitzat de la nostra pagesia. A dia d’avui no em ve al cap una activitat que sigui tan digna i que alhora es trobi tan precaritzada».
Freixa explica la impotència que sent quan veu que les polítiques de l’Estat han «donat l’esquena a allò essencial per a la vida, a allò primari, al medi que ens acull i que és casa nostra, centrant-se només en el rendiment màxim econòmic, industrialitzant la pagesia i transformant-la en un sector, simplement, productiu». Segons ella, la pagesia és un racó de món que també aglutina «coneixement, llengües i cultura, i la capacitat de generar autonomia en els individus i la consegüent pèrdua de llibertat». Són aspectes molt importants, tal com ella transmet, per fer d’un país un ens viu, autosuficient i sostenible, adjectius que a mesura que avancen els anys prenen més rellevància.
«El món rural ja es troba en la deriva del col·lapse, igual com ho estan fent la resta de sectors econòmics a escala planetària. Hauríem d’estar totes, massivament, al carrer per reclamar unes condicions dignes per a la nostra pagesia (que hauria de ser la que ens alimenta i no la de que ve de lluny i també se l’explota)», escriu. I afegeix que «no només cal centrar la revolta en la queixa i la reclamació sinó construir alternatives, CREAR un nou model. Són temps de revolta». I que «potser ja és hora de dir «ja n’hi ha prou«.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
