El celler Numanthia vol ampliar el mercat interior i per això ha presentat els seus vins a Barcelona. Es tracta d’un celler de la DO Toro que, des de l’any 1998, quan es va inaugurar, ha impulsat la recuperació del territori a través del rescat de vinyes abandonades o a punt de deixar-se de conrear. La família Eguren va posar en marxa el celler amb aquest esperit i des de 2008, amb l’adquisició per part del grup LVMH ha continuat aquesta feina.
“No volem créixer i de fet no és un projecte escalable” explica el director del celler Julio Rodríguez. El seuceller elabora 240.000 ampolles, però ho vol fer de la manera més artesana possible i sempre tenint clar que el vi es comença a fer a la vinya. Treballen 80 hectàrees pròpies i la resta, fins a arribar a les 160 que vinifiquen, pertanyen a pagesos de tota la vida, molt d’ells que estaven a punt d’abandonar-les perquè són molt velles i la producció és molt baixa. Si de mitjana, la DO Toro produeix al voltant de 4.500 kg/ha, a Numanthia el rendiment baixa fins els 2.700 kg/ha. Però, fins i tot per a l’elaboració del Termanthia, el seu vi més premium, les vinyes produeixen només 1.000 kg/ha.
Això s’explica perquè, de mitjana, els ceps amb què treballen tenen 120 anys de vida. Alguns fins i tot superen els 200 anys. Són plantes tan velles que tenen una producció molt baixa, però asseguren que són les que millor expressen el territori. Alguns d’aquests ceps són prefil·loxèrics —això vol dir que van superar la gran plaga que, a finals del segle XIX, va acabar amb la majoria de vinyes de tot Europa per culpa d’un insecte que va arribar d’Amèrica. El secret, expliquen, és que el sòl és sorrenc, fet que impedeix que es puguin fer galeries per les quals circuli l’insecte que ataca les arrels de la vinya.
En aquests moments elaboren tres vins negres i un de blanc. La seva varietat de raïm estrella és la tinta del toro, una adaptació local de l’ull de llebre que tenen repartida en més de cent parcel·les que es vinifiquen pràcticament totes per separat. En funció de la qualitat, la destinen a un vi o un altre. Alhora, experimenten en fermentacions en botes i criances en foudres per fer vins negres més fins, lleugers i subtils, però amb estructura. Seguint la tendència de consum que beneficia els vins blancs, des de fa uns anys elaboren el Termes blanc amb varietats tradicionals com la malvasia castellana també (coneguda com a doña blanca), albillo real i verdeja. Se’n fan només 8.000 ampolles, i a diferència de la resta de referències, aquesta no s’exporta.
Segons Rodríguez, “amb aquest patrimoni natural el que volen és fer vins atemporals, que no respoguin a modes o tendències i que siguin fidels a un territori”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
