Divendres al vespre, la plaça de l’Església de Castellbisbal (Vallès Occidental) encara és tranquil·la. La majoria de persianes estan abaixades. Molts dels veïns que hi dormiran aquesta nit encara no han tornat de les grans ciutats.
Aquesta imatge és habitual en municipis propers a grans nuclis urbans. Són espais on viu molta gent, que, de tota manera, sovint desplaça la vida quotidiana fora d’aquestes poblacions. Ens referim a pobles que, amb els anys, poden caure en la tendència de convertir-se en pobles dormitori. La geògrafa Rosa Cerarols defineix aquesta realitat com aquella en què “un percentatge molt alt de la població hi dorm, però no hi fa vida”.
Castellbisbal, que té uns 13.000 habitants, és a menys de quaranta minuts de Barcelona. Per la proximitat amb grans ciutats com Barcelona o Terrassa, molts dels seus veïns treballen o estudien fora. El municipi ha crescut en els últims anys. L’any 2000 no arribava als 8.000 habitants i, dues dècades després, la població ha augmentat més del 65%. Segons Cerarols, aquest tipus de creixement sovint accentua aquestes dinàmiques i comporta tensions en l’habitatge i canvis en la manera de viure al municipi.
El que passa a Castellbisbal no és una excepció, sinó una resposta. En molts municipis com aquest, són els joves els qui intenten trencar la dinàmica del poble dormitori convertint-se en un dels motors de la vida comunitària. Entitats com Tractor Trànsit o Roigculture organitzen activitats vinculades a moments concrets del calendari com la Festa Major d’estiu, la Festa Major d’hivern, la Castanyada o el Carnestoltes.
Tractor Trànsit és una de les entitats juvenils amb més trajectòria del municipi. Va néixer fa vint anys amb la idea d’organitzar activitats per a la gent jove del poble. Amb el temps, però, els membres s’han anat rellevant. Quan alguns s’acosten a la trentena, fan un pas al costat i deixen entrar gent més jove. No és tant un relleu formal sinó una forma de garantir que l’entitat continuï.
Roigculture, en canvi, és molt més recent. Van organitzar la primera festa l’estiu del 2025. Tot i que la trajectòria d’aquesta entitat és molt més recent que la de l’altra, el punt de partida de totes dues és semblant: van néixer per respondre a la sensació que, si les entitats no fan res, el poble queda quiet.
No tenen un espai fix ni una programació setmanal. Però quan s’acosta una de les dates assenyalades, comencen a moure fils perquè al poble hi passi alguna cosa. Abans de cada activitat, hi ha molts dies de preparatius: missatges al grup de WhatsApp, reunions ràpides, llistes de coses que falten.
D’aquí a uns dies, la mateixa plaça de l’Església tindrà un aspecte molt diferent. Un grup de joves acaba d’organitzar la festa de Carnestoltes. Entre ells es reparteixen les tasques: “Qui porta els altaveus?”, “Qui munta la barra?”, “Qui s’encarrega de la música?”. “Si no fem coses nosaltres, aquí no es fa res”, diu l’Anna Ordóñez, membre de Tractor Trànsit.
Entre les dues entitats acaben assumint bona part de les activitats festives adreçades als joves. A la Festa Major d’estiu organitzen una de les nits de concert i un vespreig. També hi ha propostes per als més petits, com el Tractoret, una versió infantil del recorregut musical que fan durant la festa major.
Algunes activitats també serveixen per mantenir viva la mateixa entitat. El correbars, un recorregut pels carrers del poble al ritme de la música en què diferents bars ofereixen begudes als participants, n’és un exemple. Aquest esdeveniment és un dels recursos que tenen de recaptar diners. Les subvencions municipals hi ajuden, però no acostumen a cobrir totes les despeses, de manera que moltes activitats es fan combinant recursos públics amb feina voluntària.
A la Festa Major d’hivern, per exemple, Tractor Trànsit organitza una barra i una botifarrada popular. Les botifarres, el pa, l’oli o el tomàquet es compren amb els diners de l’entitat. Altres vegades la col·laboració arriba d’una manera més informal. Gent del poble que s’ofereix a donar un cop de mà, a ajudar a muntar, o a posar música. Alguns dels DJs que punxen a les festes no ho fan professionalment, sinó com una manera de donar suport a l’entitat.
Algunes de les activitats que organitzen han acabat convertint-se en moments esperats del calendari festiu. Una de les més conegudes és el Tractor. Durant la Festa Major, un tractor amb una plataforma amb música recorre els carrers del poble mentre la gent el segueix ballant.
La idea va néixer després que alguns membres fundadors veiessin una iniciativa similar a Cardedeu (Vallès Occidental). Allà, un tractor s’enduia la gent cap a un descampat als afores per continuar la festa. A Castellbisbal ho van imaginar diferent. El recorregut havia de passar pels carrers del poble i acabar al centre. La festa havia de quedar-se a dins.
Amb els anys, l’activitat s’ha anat consolidant, però continua depenent, sobretot, de la tasca voluntària. Tot plegat passa en un municipi que ha crescut molt en poc temps, i on la dedicació dels joves no resol tots els problemes.
El context continua marcat per mancances estructurals. L’habitatge és escàs i car, i alguns dels qui avui organitzen activitats dubten si podran continuar vivint al poble en un futur. La mobilitat també marca el dia a dia. Molta gent es desplaça cada dia cap a altres ciutats per treballar o estudiar, i això fa que el poble, molt buit de dia, no s’ompli fins al vespre. Segons Cerarols, en municipis com aquest sovint es depèn molt del vehicle privat perquè els serveis de transport públic no sempre cobreixen bé tots els trajectes.
Revertir aquestes dinàmiques no és senzill. Cerarols explica que generar més vida local en pobles propers a grans ciutats sovint depèn de polítiques que van més enllà de l’àmbit municipal, amb canvis en la gestió de l’habitatge, la mobilitat o la distribució de l’activitat econòmica.
Malgrat això, és en aquests espais petits on es construeix bona part de la vida comunitària. A la barra d’una festa, seguint el tractor pels carrers o a la plaça en una nit de Carnestoltes. Perquè, mentre les grans dinàmiques continuen, hi ha qui intenta canviar-les des de baix.
I sovint són els joves qui fan que el poble no dormi ni mori.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
