L’emblemàtica sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis) podria desaparèixer per complet de l’illa d’Eivissa. Aquesta reducció dràstica ha estat responsabilitat dels humans, que, inconscientment, van establir la colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis) a l’illa. suposadament amagada entre oliveres importades de la Península. En arribar a Eivissa, la serp va expandir-se ràpidament i ha anat devorant la majoria d’exemplars de la sargantana endèmica, que no estava preparada per al nou depredador. Avui, ja es troba present en més del 90% del territori.
Els primers resultats
L’equip del CREAF, liderat per Oriol Lapiedra, fa sis anys que investiga aquest fenomen a les illes Balears i n’ha elaborat diversos estudis científics. Un dels descobriments més rellevants —publicat fa poc a la revista Ecology— alerta que aquestes serps no només han arrasat les sargantanes de l’illa principal, sinó que, com que són capaces de nedar, estan extingint poblacions amb coloracions úniques dels illots del voltant.
A més, a banda de les sargantanes, aquestes serps també han començat a alimentar-se de mamífers com ratolins, ratpenats, ocells i musaranyes, “això, juntament amb la desaparició de la sargantana, provoca efectes ecològics en cascada molt preocupants” alerta. A més, provocarà el desplaçament d’altres depredadors que es quedaran sense menjar com és el cas d’alguns ocells que s’alimenten de petits mamífers.
Per ¡dur a terme la investigació, s’ha combinat el treball de camp amb trampes per detectar serps, comparació de censos actuals i antics, filmacions, fotografies i observacions verificades de pescadors i residents. També van comparar individus de sargantanes observades en els mateixos transsectes amb un cens fet el 2016: “mentre que aquell any s’hi havien registrat 72 sargantanes, el 2023 només se’n van detectar tres i el 2025 ja no se’n va observar cap exemplar, confirmant l’extinció local de la població”, explica Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF i un dels autors principals de l’estudi.
Un fenomen únic
Tal com assenyala l’equip d’investigació, es tracta d’un fenomen excepcional, ja que mai s’havia observat que aquesta espècie —i quasi cap altre cas arreu del món— fos capaç de colonitzar activament altres territoris a través de l’aigua. Les hipòtesis indiquen que podria ser conseqüència d’un esgotament de bona part de l’aliment a l’illa principal.
Avui, ja s’ha constatat l’extinció de poblacions úniques de sargantana en deu illots. Aquesta troballa és especialment preocupant perquè la pèrdua és irrecuperable, no n’hi ha més en tot el món. D’acord amb els investigadors, inicialment creien que els illots estaven protegits de la serp, ja que tenien el mar entremig. “A l’article científic expliquem que quan hi vam començar a detectar les primeres serps pensàvem que es tractava d’introduccions accidentals, potser vinculades a embarcacions o al transport humà. Però, a mesura que van recopilar vídeos, fotografies i testimonis de serps nedant a mar obert vam entendre que eren capaces d’arribar-hi per si mateixes”, relata Lapiedra.
Com evitar l’extinció?
Si més no, gràcies al fet que l’estudi s’està desenvolupant alhora que es produeix la invasió, el grup de recerca ha pogut identificar les zones on encara queden alguns exemplars de sargantana. D’aquesta manera, estan traslladant alguns exemplars al Zoo de Barcelona —en col·laboració amb el Govern de les Illes Balears— per fer cria ex situ i evitar l’extinció d’aquesta espècie.
Ara, un any més tard del trasllat dels primers exemplars de sargantana, ja han nascut 32 cries, una xifra que supera les expectatives inicials. Aquests nous exemplars, genèticament diversos, provenen de la illeta de Cala Salada, de ses Margalides, de l’illa Murada, del Caragoler Gros i de l’illot de sa Sal Rossa.
Joan Simonet, conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears, ha destacat que “els primers resultats del projecte són una notícia esperançadora per a la conservació de la biodiversitat balear i confirmen que les actuacions impulsades pel Govern de les Illes Balears, amb el suport tècnic i científic del Zoo de Barcelona, van en la direcció correcta”. A més, ha afegit que “la protecció d’aquesta espècie és també una responsabilitat amb el nostre patrimoni natural i amb les generacions futures”.
Un tresor de les illes
La sargantana de les Pitiüses és una espècie endèmica que ha esdevingut tot un emblema d’Eivissa. A més, té un rol bàsic per a l’ecosistema de l’illa; en haver evolucionat juntament amb l’illa des de temps immemorials, la seva funció ha esdevingut essencial. Entre les seves funcions hi ha les de pol·linitzar la majoria de les flors, controlar de plagues —ja que s’alimenta d’insectes— i dispersar llavors.
Així mateix, aquesta espècie també té presència a Formentera i al voltant de quaranta illots circumdants, donant lloc a poblacions amb coloracions úniques a cada zona. “Perdre aquestes poblacions úniques evolutivament significa que no tornarem a veure exemplars iguals”, alerta Lapiedra.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
