El coneixement dels pobles indígenes de l’Amazònia poden aportar alternatives per fer front a la crisi climàtica i repensar la relació entre les persones i el territori. Aquesta és una de les conclusions del projecte INDIWOMINT, liderat per la investigadora Ana M. Noguera Duran, del grup Gènere i TIC (GenTIC) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb dones de comunitats indígenes del Brasil.
La recerca mostra el valor dels coneixements que han estat transmesos de generació en generació i que, malgrat haver contribuït durant segles a la conservació dels ecosistemes, han estat sovint invisibilitzats o apropiats sense reconeixement. El projecte també denuncia el caràcter extractivista del model colonial, que ha explotat tant els recursos naturals com els sabers d’aquestes comunitats, especialment per part de grans corporacions occidentals.
Durant dos anys, el projecte –finançat pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA) de la Comissió Europea– ha documentat el paper de les dones indígenes en la cura dels territoris, la biodiversitat i les formes de vida amazòniques. La investigació s’ha desenvolupat amb metodologies participatives, basades en entrevistes individuals i col·lectives i en una relació sostinguda de confiança amb les comunitats.
Segons Noguera, l’objectiu no era només estudiar aquests sistemes de coneixement, sinó contribuir a reconèixer les lluites que han permès mantenir formes de vida fonamentades en la reciprocitat, la cura i la regeneració dels territoris. «No hi pot haver justícia de gènere sense justícia històrica, territorial i epistèmica», afirma la investigadora.
Entre els sabers recollits durant la recerca hi ha pràctiques de gestió forestal adaptades als cicles ecològics, coneixements sobre plantes medicinals transmesos oralment, sistemes agrícoles diversificats que afavoreixen la biodiversitat i la sobirania alimentària, així com estratègies de protecció dels cicles hídrics. Segons la investigadora, aquestes pràctiques reflecteixen una comprensió integrada de les relacions entre l’aigua, el bosc, la terra i la vida.
Per a Noguera, el projecte també ha estat una experiència de transformació personal. Durant el treball de camp va participar en mobilitzacions en defensa del territori i va conèixer de prop els impactes de la crisi climàtica i de les agressions que pateixen aquestes comunitats.
Un dels principals resultats del projecte és la publicació de la Guía metodológica decolonial para la investigación y acción en territorios indígenas, editada en castellà, anglès i portuguès. El document proposa eines per desenvolupar investigacions més respectuoses amb els pobles indígenes i defensa el seu dret a decidir sobre els seus coneixements i les formes de transmetre’ls.
La guia rebutja les pràctiques extractivistes en la producció de coneixement i alerta sobre casos de biopirateria, en què sabers tradicionals sobre plantes medicinals han estat utilitzats per la indústria farmacèutica sense el consentiment ni cap compensació per a les comunitats que els havien preservat.
El projecte també ha donat lloc a la Guía para el uso colectivo, el cuidado y la continuidad de los saberes en territorios indígenas, pensada per reforçar la protecció dels coneixements ancestrals i evitar-ne l’apropiació.
Com a resultat final de la investigació, Ana M. Noguera ha publicat, juntament amb la investigadora Rachel Palmén, un article a la revista Gender & Development. El treball reflexiona sobre els punts de trobada entre les lluites de les dones indígenes amazòniques i els moviments feministes vinculats als àmbits acadèmic i científic d’Europa i de l’Amèrica Llatina.
Les autores defensen que, malgrat les diferències entre contextos, totes dues experiències comparteixen preocupacions al voltant de la cura, la justícia, la sostenibilitat de la vida i la transformació de les desigualtats. Des d’aquesta perspectiva, sostenen que els sistemes de coneixement indígenes ofereixen aprenentatges valuosos per repensar les estratègies feministes i construir aliances més plurals i respectuoses.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
