La companyia de Maria Gèminis presenta Un refugi al sol, a la Sala Versus Glòries fins dia 7 de desembre, una obra que neix d’un document excepcional: el diari d’adolescent del soldat Pere Balan, un jove d’Àger reclutat durant la Guerra Civil. Aquest quadern, ple de notes escrites en papers trobats “per sobreviure mentalment”, és el punt de partida d’un espectacle que combina teatre, música i llegat familiar, i que apropa al present històries i maneres de viure que sovint han quedat fora del focus cultural dominant.
Segons explica Jumon Erra, el dramaturg del projecte, la idea inicial era “fer alguna cosa pel territori”, partint d’aquest testimoni real i construint al voltant seu una ficció actual que permetés parlar de generacions i memòries. L’obra té lloc en una casa familiar del Pallars, un entorn que no és decoratiu, sinó motor del relat. La padrina, un dels personatges clau, reivindica la importància d’explicar les històries locals perquè, tal com diu Erra, “sembla que, si no vius a Barcelona, les teves històries no siguin tan importants”.
Tot i que aborda temes com la Guerra Civil o l’ascens dels feixismes, Un refugi al sol opta per un to vital i festiu. La tria del musical respon a la voluntat d’evitar el dramatisme habitual en aquests relats i oferir al públic un espai on reflexionar sense sortir abatut. “Volíem que la gent pogués riure de les pròpies pors”, explica Erra.
L’obra també posa el focus en identitats queer i en com aquestes conviuen amb el context rural, un aspecte que Erra defensa que hi ha estat sempre, si bé sovint amagat o disfressat. La peça mostra aquest diàleg entre generacions a través de la relació entre la padrina i el seu fillol, un artista jove que torna a buscar les seves arrels.
La companyia celebra la bona acollida, el públic connecta amb la història i la crítica n’ha parlat positivament. Asseguren també que tenen intenció de portar l’obra a pobles petits i municipis rurals.
Erra vol que l’espectador s’endugui la sensació que la cultura lleidatana —i per extensió, la rural— “està molt poc representada en la ficció” i que aquest espectacle és un intent honest de donar-li el lloc que mereix. També anima els creadors del territori a fer el pas: “El pitjor és no fer. Busca aliances, aprèn el que calgui, però fes-ho”.
Un refugi al sol és, en definitiva, un homenatge a la memòria que no ha sortit als llibres, a la vida quotidiana dels pobles i a les veus que, tot i quedar lluny del centre, tenen molt per explicar.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
