La Nereida i l’Èric són ramaders. Tenen 26 i 25 anys, un ramat de 300 ovelles i cap dels dos ve de pagès. Es troben que ara han de deixar les terres on pastura el seu ramat i, gràcies a una crida a través de @Repoblem, han aconseguit que els en cedissin de noves. S’hauran de desplaçar a gairebé dues hores d’on eren, però les ovelles tindran una nova llar. El problema, però, és que ara no troben casa per a ells.
L’Èric és d’Espot (Pallars Sobirà), la Nereida dels Alamús (Segrià) i són parella. L’Èric va fer un cicle d’esports i un altre d’obra pública i, mentre estudiava treballava, a l’hostaleria. Un dia va tenir la idea de posar cinc o sis ovelles per tenir-ne cura durant el temps lliure. “I la cosa es va anar embolicant”, explica. “I vaig passar a tenir 15-20 ovelles. Però, en aquell moment, pel nombre d’animals ja ho havia de legalitzar. Aleshores no valia la pena fer tota la burocràcia per tant poques ovelles. Vaig dir ‘o trec les ovelles o m’hi implico al 100%’, i m’hi vaig tirar de cap”.
La Nereida és vetlladora a un menjador i li encanten les criatures, però també ajuda a l’Èric amb les ovelles. Fins ara a Aramunt (Pallars Jussà), que és on les tenia. Però la terra li ha quedat petita. “Hi ha molt poca terra i la que hi ha està en poques mans. Ara mateix, continuar com estàvem no era rendible. I si no hi ha terra no pots ampliar [el projecte] i no pots fer menjar per les ovelles”, explica la Nereida. Va ser ella que, a través del compte de @Repoblem, va fer una crida explicant la necessitat de trobar terra pel seu ramat.
I la màgia de les xarxes socials es va produir. En relativament poc temps, van anar rebent ofertes diverses i fins tot han pogut triar la que encaixava més amb les seves necessitats. D’aquesta manera, els ha sortit l’opció de traslladar les seves ovelles a Ardèvol (Solsonès), a més de cent quilòmetres d’on han estat fins ara. “Ens va trucar un noi d’allà, masover d’unes finques, que fa temps que porta al cap fer alguna cosa amb el farratge. D’aquesta manera, les ovelles podran pasturar i el fems serviran per adobar el camp i tancarem el cercle. Ens hem entès bastant bé i hem trobat una solució satisfactòria per a tots”, explica l’Èric.
L’altra cara d’una història d’èxit
El que semblaven bones notícies -que ho són, perquè els dos estan molt contents de continuar el seu projecte de tenir un ramat d’ovelles per fer carn- té una altra cara que no se l’esperaven. Les ovelles tenen casa, però ells no.
Han buscat i rebuscat i els està costant molt. “Realment és molt dificultós. On anem és una zona de masies, però [molts propietaris] no en volen fer res, ni vendre-les, ni llogar-les. I hi ha moltes cases buides. L’altra problema és que les cases que trobem són molt cares. I la cosa és que dilluns l’Èric ja hi ha de baixar ja amb les ovelles”, explica la Nereida.
De manera provisional han trobat un pis a Torà, que és el poble del costat, però el que voldrien és establir-se prop de la granja on tindran el ramat. “És que si alguna ovella es posa de part, per exemple, tot és més fàcil”, exposa l’Èric.
El somni de viure a pagès
Ni un ni l’altre no venen de família pagesa, però els dos hi han trobat el seu lloc. L’Èric hi ha descobert que “els animals són més agraïts que certes persones. Poder treballar amb ells, sense un horari, pujar a la muntanya i tenir aquestes vistes és el que vull. A més, tot i que és una feina que no sempre és bonica, té moments impagables com quan neix un corder, quan ajudes a parir a una ovella”.
I els seus plans de futur passen per assentar-se, ampliar el ramat, i obrir un obrador per poder fer venda directa. Abans de tot, però, necessiten trobar una casa on instal·lar-se i, tal com afirma la Nereida amb esperança, poder dir: “ja hem arribat”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
