Dues escoles de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) i una de Sitges (Garraf) són pioneres en la implantació del Projecte Psicoeducatiu Km 0/Slow Food Education Network que vol enfortir el vincle de les criatures amb la terra i amb els aliments que mengen. A Catalunya hi ha una vintena de menjadors escolars adherits a aquest moviment que promou el consum de productes de proximitat i de qualitat, però aquest projecte vol anar encara més enllà treballant en xarxa.
L’origen cal buscar-lo en el primer congrés sobre educació que el moviment Slowfood va fer el mes d’abril de 2021 i també en l’expertesa d’Anna Raventós que, a més de mestra, és psicòloga especialitzada en trastorns alimentaris. “En els trastorns alimentaris sempre es parla de salut mental i ha de ser així, però es deixa de banda la part de l’alimentació. Hem perdut el vincle de la persona amb la terra i això també influeix”, explica Anna Raventós que lidera el projecte que impulsa Convivium Garraf Penedès.
Així, de moment, els centres públics Mediterrània i Anselm Clavé, de Cornellà de Llobregat, i a l’Escola Pia de Sitges han començat un projecte més integral. La majoria de les escoles de Catalunya tenen hort, però en aquestes els infants han començat fent el planter i han contribuït a la recuperació i protecció de varietats pròpies: la col paperina, a Cornellà, i l’escarola perruqueta, a Sitges. Per les feines de l’hort, a més dels docents, els alumnes compten amb un assessorament de luxe, perquè tenen l’avi de l’hort. Són avis pagesos que col·laboren amb l’escola, de manera que, d’una banda, els infants poden aprendre dels seus coneixements i, de l’altra, el professorat té més mans per tenir cura de l’hort. El reforç de la vinculació amb la terra també es fa amb pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat, a Cornellà, i de Can Girona, a Sitges. Els infants els visiten per conèixer el seu hort mare. “Això ens serveix perquè els petits tinguin un hort real de referència, que vindria a ser la mare del seu de l’escola, que és experimental. I així veuen com és tenir plantades fruites i verdures a un camp de debò entremig d’altres plantes, enmig d’un ecosistema natural” explica la responsable del projecte.
Però el procés no acaba aquí. Des del menjador hi ha el compromís de fer servir aquestes varietats pròpies i conreades als horts escolars, però per reforçar encara més aquesta part de transformació dels aliments, es convida a cuiners perquè mostrin als infants com es poden cuinar els aliments que ells mateixos han treballar a l’hort. Compten amb noms com el del Sergi de Meià, Ada Parellada o Albert Mendiola entre d’altres. “Són cuiners coneguts que ensenyaran als més petits a preparar un plat gastronòmic i que, a més, donen prestigi a l’escola”, afirma.
En paral·lel, i gràcies a la complicitat de l’ajuntament de Cornellà, han aconseguit uns congeladors amb què els alumnes d’aquestes escoles experimentaran què vol dir el reaprofitament. En aquests electrodomèstics s’hi congelaran tant els excedents del menjador com de la fruita que els envia el programa Afrucat i que no sempre s’acaba consumint tota. Una part es portarà a famílies que ho necessitin i l’altra servirà per fer melmelades i pastissos amb els nens i nenes.
Anna Raventós creu que és molt important que “els infants vegin com creixen les plantes, com es transformen a la cuina i també educar-los en el gust. D’aquesta manera es vinculen a aquest i li donen valor i, així, qun sigui gran serà un consumidor responsable i exigent. Si un infant no ha tastat mai menjar de qualitat, quan es fa gran no hi veu la diferència. Si té el gust treballat, serà un consumidor exigent”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
