El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) promou un Pla de valorització de la carn de caça a Catalunya. La finalitat és contribuir a controlar les sobrepoblacions d’espècies cinegètiques —com ara cabirols o senglars— implicades en accidents de trànsit, danys agrícoles o transmissió de malalties. El nou impuls a la carn de caça també busca mantenir l’equilibri dels ecosistemes, generar ingressos locals i preservar una part essencial de la cultura rural.
S’han dissenyat una sèrie d’accions que, a banda d’augmentar el consum de la carn de caça a Catalunya, pretenen millorar la percepció que té la societat en general sobre els caçadors i la caça. Aquestes accions compten també amb la participació de la Promotora d’Aliments Catalans (Prodeca).
Abans d’acabar l’any, el Pla ha programat tres sessions de formació a les escoles d’hostaleria d’Osona (que es va fer el 7 de novembre), de Lleida (18 de novembre) i de Figueres (26 de novembre). També s’ha previst una demostració de cuina amb caça a la Fira Orígens d’Olot (el 23 de novembre). Amb onze restaurants dels col·lectius Osona Cuina i la Cuina de l’Empordanet s’han organitzat unes jornades gastronòmiques, del 15 al 30 novembre, amb la carn de caça com a protagonista.
En la primera sessió a l’Escola d’Hosteleria d’Osona, Eduard Aliberch, del Restaurant Mas Monells, de Sant Bartomeu del Grau, Toni Sala, de la Fonda Sala, d’Olost de Lluçanès, i Jordi Coromina, de l’Horta de Tavertet, han explicat les propietats de la carn de caça als alumnes que cursen Direcció de Cuina. Ho han fet a partir de receptaris tradicionals de la gastronomia catalana i de la resta d’Europa, i han ensenyat tècniques i processos d’elaboració. També han inclòs receptes de cuina d’avantguarda i tendències actuals de la carn de caça.
L’objectiu d’incntivar la comercialització i el consum d’aquesta carn és el de convertir-lo en una oportunitat per aprofitar el potencial econòmic d’un recurs natural renovable i fomentar la bioeconomia local. Per això, s’han estructurat dos eixos de treball, un adreçat a la millora de la recollida, el transport i el circuit de les peces de carn de caça i el segon a les accions divulgatives adreçades als consumidors catalans.
Gairebé un milió d’euros destinats a introduir la carn de caça al circuit comercial
Aquest 2024, el DARPA ha destinat 931.000 euros a impulsar la comercialització de la carn de senglars i a fomentar-ne les captures. Amb això, es vol contribuir a disminuir-ne la densitat en el medi. Aquests ajuts s’adrecen als caçadors i als centres de recollida de caça que gestionen aquests senglars i en simplifiquen el circuit decomercialització fins als establiments de manipulació, que és on es condiciona la carn per vendre-la en fresc o en forma d’elaborats, com ara els embotits. Un altre objectiu dels ajuts és el d’augmentar la seguretat en matèria d’higiene i sanitat de la carn de caça consumida en la modalitat d’autoconsum i també donen suprt a la millora de l’aprofitament cinegètic i a la reducció del malbaratament d’una carn de qualitat.
A Catalunya, hi ha nou punts logístics, dos dels quals també són establiments de manipulació. El 50% de peces de carn que gestionen aquests punts es ven fora de Catalunya, sobretot a empreses espanyoles, i la resta es gestiona als establiments de manipulació de caça d’aquí. Dels productes resultants, el 90% s’exporta a països europeua.
Pel que fa a establiments de manipulació de caça major, a Catalunya n’hi ha registrats deu, vuit dels quals són a les Terres de l’Ebre, gestionats per societats de caçadors. En aquests, les peces que hi arriben es destinen a l’autoconsum i al comerç local. Els altres dos establiments de manipulació de caça major són a Osona i al Gironès. Aquests gestionen un volum molt més gran de peces de caça, que, sobretot, s’exporten a la resta d’Europa. A Catalunya només hi comercialitzen el 10% de la producció.
Durant la temporada 2022-23, es van capturar 74.464 peces de caça major i se’n van comercialitzar unes 34.000, el 90% de les quals van ser consumides fora de Catalunya.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
