Calculen que tenen 6.000 quilòmetres de paret seca. Una part s’allarga en marjades per permetre conrear en un terreny costerut que s’aboca al mar, i una altra en una construcció singular, que creuen que no és enlloc més: se’n diu peu de gall. Aquest paisatge s’estén al Rosselló —a la zona de Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Portvendres i Cervera de Marenda— i, en la majoria dels casos, tant els marges com el peu de gall s’han construït tant per permetre com per protegir el conreu de la vinya. Allò que antigament era estrictament un disseny funcional, avui en dia és vist com un espectacle majestuós.
Aquest paisatge antic, reconstruït després d’una fil·loxera arrasadora, ara ha recuperat un component de modernitat, perquè permet l’elaboració de vins —sobretot blancs i de garnatxa grisa (el que a l’Empordà se’n diu lledoner roig o gris i, al sud del país, garnatxa peluda) que han desbancat als tradicionals dolços de Banyuls.
El peu de gall és el tret diferencial que identifica aquestes vinyes, que només es poden conrear a mà, des del començament fins al final. És una tasca que requereix un esforç titànic no només perquè la verema s’hagi de fer a mà per força, sinó que els qui la fan han de transportar el raïm un bon tros a pes, fins a arribar al vehicle que el portarà al celler. En diuen vinyes heròiques, i no n’hi ha per menys. En un moment en què, com a arreu de Catalunya, la pagesia no troba relleu i la viabilitat econòmica dels projectes és molt precària, mantenir l’activitat dels cellers d’aquesta zona és, realment, d’herois.
El peu de gall crea paisatges hipnòtics. Els dibuixen fins a tres parets baixes de pedra seca, que fan una mena de canonada en diagonal i que conflueixen en una en horitzontal que travessa les marjades. De lluny semblen, efectivament, el peu d’un gall de proporcions gegants. Aquesta construcció singular és la que impedeix que, quan plou, l’aigua erosioni el terreny i l’arrossegui fins al mar i, alhora, permet que l’aigua de pluja —cada vegada més escassa— s’aprofiti al màxim. Els pagesos rossellonesos estan tan acostumats a veure-ho que no els resulta extraordinari.
Estan preocupats per la sequera, però no tant com a la Catalunya del sud. Allà hi plou més i la proliferació de fongs és molt important, potser per això la vinya ecològica no està gaire implantada i se la veu com un objectiu inabastable. Fer front a les afectacions que provoca aquest clima sense productes fitosanitaris sistèmics és realment molt complicat. No obstant això, algun celler ja hi treballa i fins i tot n’hi ha algun que s’atreveix amb la biodinàmica i amb la vinificació sense sulfits. Són conscients que són vins que comencen a tenir molta demanda i no volen quedar enrere.
Aquesta construcció ancestral i aquest estil de conreu que s’ha mantingut des de temps immemorials contrasta amb una manera de fer moderna. Miren al futur i ho fan amb entusiame, alguns dies amb més esperança que d’altres, però sense defallir. Per això, sense renunciar a la seva tradició, estan prenent mesures que els garanteixin un futur exitós. Ja fa un temps que han entès que només sobreviuran si treballen en conjunt, però alhora tenen l’objectiu de diferenciar-se dels vins del Rosselló, que és la denominació d’origen on estan integrats. “Nosaltres hem de treballar junts, però també hem d’evitar que els nostres vins quedin diluïts entre els del Rosselló. Les nostres produccions són molt petites, fetes de manera artesana i el gran paraigües de vins del Rosselló no ens representa”. Ho explica Romuald Peronne, president d’una marca col·lectiva de nova creació, Vignerons sur mer, que engloba les figures legals de protecció AOP Banyuls, AOP Banyuls Grand Cru, AOP Cotlliure i IGP Costa Vermella. Amb la incorporació del director Igor Akhiridinov, la marca ha pres una nova embranzida. Entre d’altres, han fet una auditoria molt exhaustiva per analitzar els punts forts i els dèbils. Han decidit seguir la tendència mundial d’increment de consum de vins blancs, però no volen deixar enrere les elaboracions tradicionals de Banyuls, que tant de prestigi els van donar als anys vuitanta. També busquen noves maneres per garantir la viabilitat econòmica dels cellers, que, en general, són molt petits.
Antigament, els viticultors que feien vi havien de compaginar aquesta feina amb alguna altra, i la majoria també eren pescadors. Els d’avui en dia han sabut trobar en l’enoturisme una nova font d’ingressos, que, a més, els obre la porta a noves alternatives de comercialització. Han aconseguit que el 60 % del seu vi es vengui directament al celler i no només a l’estiu. És a dir, hi ha clients, la majoria francesos que es desplacen fins a la Costa Vermella per comprar els seus vins directament a l’elaborador.
La gran festa de la verema
El vi és molt important a aquesta zona, tant que, cada mes d’octubre s’organitzen, les Festes de la Verema, amb nombroses activitats. Algunes són més populars i tenen lloc a la platja, i d’altres són més exclusives, amb maridatges creats per grans xefs especificament per a l’ocasió.
Tota la informació la trobareu al web de Vignerons sur Mer, seguint aquest enllaç. Totes aquestes activitats es fan sota els paisatges de peu de gall que, tot i el retrocés evident de la llengua catalana a la zona, és una expressió que no té traducció i que sempre es diu en català.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
