Dos dels factors més importants que determinen quins organismes poden, o no, viure en un ecosistema aquàtic són el pH i l’alcalinitat de l’aigua. D’una banda, el pH ens indica si l’aigua és més àcida o més bàsica —com més baix sigui el pH, més àcida és l’aigua i viceversa—, mentre que l’alcalinitat mesura la capacitat de l’aigua de resistir canvis d’acidesa, és a dir, reflecteix la quantitat total de substàncies capaces de neutralitzar àcids forts.
Unificació de dades
Així ho assenyala Meritxell Batalla, investigadora del CREAF: «Moltes espècies aquàtiques només poden viure dins de determinants rangs de pH, i qualsevol canvi brusc que el modifiqui substancialment pot comprometre la supervivència. Així que tenir una alcalinitat alta les protegeix més davant d’aquests canvis».
Amb l’objectiu de recopilar la química dels rius, llacs i aiguamolls de tot el planeta s’ha publicat la primera cartografia global a la revista Scientific Data. Aquest mapa proporciona el valor d’aquests dos paràmetres químics a escala mundial. Tal com destaca Jordi Catalan, investigador del CREAF, «fins ara existeixen milers de mesuraments repartits en una multitud de llocs, però la informació estava fragmentada i concentrada en regions que històricament han tingut més tradició de monitoratge ambiental, com Europa i Amèrica del Nord. El problema és que moltes àrees d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud estaven molt infrarepresentades».
L’impacte del canvi climàtic als ecosistemes
A més, el mapatge permet comprendre de forma visual i senzilla l’impacte del canvi climàtic en els ecosistemes aquàtics, dur a terme estudis de biodiversitat i avaluar la qualitat de l’aigua. Concretament, el mapa reuneix informació de 100.000 punts de mesura del pH i l’alcalinitat i una estima per a més d’un milió de conques hidrogràfiques. Per fer l’estimació a cada lloc, l’equip ha emprat tècniques d’intel·ligència artificial basades en Random Forest. Els models han utilitzat variables ambientals com la geologia, l’escorrentia, la temperatura, l’altitud, la cobertura forestal i les característiques de drenatge de cada conca.
Els resultats mostren que la major part de les aigües continentals del planeta presenten valors relativament elevats tant de pH com d’alcalinitat. Tot i això, el mapa també identifica regions amb aigües més àcides i una alcalinitat baixa —especialment en zones boreals i tropicals—, fet que les converteix en ecosistemes especialment sensibles als processos d’acidificació. «El canvi climàtic pot intensificar aquesta vulnerabilitat. Entre altres coses, perquè altera la química de l’aigua i fa que s’acidifiqui, ja que, igual que passa als oceans, l’excés de diòxid de carboni (CO₂) alliberat a l’atmosfera es dissol en rius, llacs i llacunes, formant àcid carbònic que disminueix el pH de l’aigua», alerta Catalan.
L’investigador també assenyala que, si les sequeres continuen intensificant-se, l’augment de l’evaporació afavorirà la concentració de sals a l’aigua. Alhora, les alteracions en els patrons de temperatura i precipitació modifiquen la meteorització de les roques, «un procés que allibera minerals i bicarbonats que influeixen directament en el pH i l’alcalinitat de l’aigua», conclou Catalan.
Ja podeu consultar la base de dades PHALK aquí.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
