Tres de les espècies tolerants a la sequera més importants del món són el mill dit, el mill perla i la melca (sorgo). Ara, una investigació que combina dades etnogràfiques i informació nova recollida al camp revela que el conreu d’aquestes gramínies pot ser una solució contra l’aridesa provocada pel canvi climàtic.
Aquest estudi l’ha portat a terme el grup de recerca CaSEs (Grup de Recerca Culture, Archaeology and Socio-Ecological Dynamics) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i demostra que l’agricultura tradicional de secà a petita escala proporciona informació rellevant de cara a les pràctiques agrícoles sostenibles.
Abel Ruiz Giralt, un dels investigadors que ha participat en el treball, que ha publicat la revista Plus One, explica que l’estudi “avança en la comprensió de com les comunitats humanes d’arreu del món, van desenvolupar estratègies agrícoles sostenibles i resilients al llarg del temps. Això és especialment significatiu en el context actual d’inestabilitat climàtica i augment de la població, que requereix una acció immediata“
En l’actual moment d’emergència climàtica i d’augment dels nivells d’aridesa al planeta, les investigacions al voltant de les pràctiques locals i els cultius tradicionals són fonamentals, segons els autors de l’estudi. I afegeixen que el coneixement ecològic tradicional ofereix una font d’informació molt rellevant, ja que engloba l’explotació dels recursos locals disponibles i és el resultat de processos d’adaptació al medi a llarg termini.
“El nostre treball avança en la comprensió de com les comunitats humanes van desenvolupar estratègies agrícoles sostenibles i resilients al llarg del temps. Això és especialment significatiu en el context actual d’inestabilitat climàtica i augment de la població, que requereix una acció immediata”, afegeix Abel Ruiz Giralt.
Els autors incideixen en què les pràctiques tradicionals per augmentar el rendiment dels cultius es basen en recursos renovables, contràriament a les solucions generalitzades i a curt termini empeses sovint per institucions supranacionals, que causen importants danys tant a la biodiversitat dels cultius com a la conservació del sòl.
Aquestes pràctiques tradicionals permeten augmentar la productivitat i minimitzar la fallada dels cultius, sense sacrificar la sostenibilitat i la resiliència a llarg termini. “El nostre estudi ofereix una visió alternativa sobre possibles vies per integrar el coneixement tradicional a programes científics i polítics, amb l’objectiu d’oferir solucions a la seguretat alimentària a les zones àrides d’ingressos baixos i mitjans”, asseguren els investigadors.
Podeu consultar l’estudi sencer seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
