Avui, el relleu generacional agrari és una de les qüestions que més preocupa al sector. Només cal trepitjar el terreny per adonar-se que les mesures que s’han dut a terme al llarg de les últimes dècades no han assolit els resultats esperats.
Un canvi estructural
Ara, un nou estudi impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) proposa un gir en les polítiques de relleu generacional agrari amb l’objectiu de revertir la situació. Les autores de l’estudi, Lucía Argüelles i Neus Monllor, han elaborat una guia que analitza la situació en què es troba el sector primari, com els punts crítics que estan conduint a l’abandonament del camp. Paral·lelament, plantegen eixos estratègics i recomanacions per contribuir al progrés i manteniment del sector en els pròxims anys.
Per tal de dur a terme l’anàlisi, les investigadores han realitzat més de cent entrevistes en profunditat a actors rellevants del sector com productors, ciutadania i agents del territori per tal de conèixer a fons la realitat del sector de primera mà.
Lucía Argüelles, una de les principals investigadores del projecte, assenyala que l’objectiu de la investigació és «desplaçar el focus de la típica aproximació individual o d’explotació cap a un enfocament regional, col·lectiu, polític i històric. Mitjançant l’escolta dels actors mateixos, un dels objectius era plantejar recomanacions polítiques aplicables que ajudin a revertir l’abandonament del sector».
Una problemàtica multifactorial
Emmarcat dins el projecte GRANGE (Generational Renewal in Spanish Agriculture: Identifying Farm Desertion Hotspots), finançat per la Fundació La Caixa, l’estudi ha conclòs que el camp no s’ha buidat per manca de vocació, sinó perquè les regles de mercat, la política agrària i les barreres d’accés als béns de producció han expulsat les explotacions d’escala petita i mitjana. A més, el context actual «també té a veure amb dinàmiques territorials com el despoblament rural (relacionat amb la manca d’infraestructures locals, com ara escorxadors o sales d’especejament), la pressió turística i urbanística, així com la degradació del teixit agrosocial», defensa Argüelles.
D’aquesta manera, defensen que és necessari un canvi de paradigma en el relleu generacional agrari, ja que no n’hi ha prou amb incorporar noves persones agricultores a un sistema en què és tan complicat viure dignament. «Perquè s’hi incorpori gent nova, el primer pas inexcusable és cuidar físicament, econòmicament i emocionalment de les persones que ja estan sostenint la terra», remarca la investigadora. De fet, les regions més despoblades manquen de serveis mínims com poden ser escoles o centres de salut, el qual provoca que moltes famílies joves acabin optant per marxar a un nucli de població més gran amb risc d’abandonament de l’activitat agrària.
En conseqüència, les autores defensen que l’impuls de relleu generacional ha de ser multidimensional. Malgrat que el suport econòmic i l’acompanyament tècnic contribueixen a la causa, no són ajudes definitives ni suficients. La diversitat de dinàmiques de relleu entre regions i sistemes productius fa necessària una mirada local i situada, i un canvi en la governança que afavoreixi la gestió agrària des de l’àmbit local.
De l’estudi, es desprèn que, per aconseguir-ho és fonamental posar les persones al centre de les polítiques agràries i incorporar una mirada que vagi molt més enllà de les lògiques empresarials. Segons les expertes, la solució passa per reconèixer com a fonamentals les dimensions socials, culturals i emocionals que influeixen en l’activitat agrària.
En aquest sentit, Argüelles subratlla que és necessari «canviar de manera radical la narrativa sobre el món rural. Mentre continuem bombardejant la societat i el sector mateix amb relats negatius, i fins i tot catastrofistes, continuarem sembrant el descoratjament en les generacions més joves».
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
