La digitalització del sector agrari s’ha presentat durant els darrers anys com una de les grans solucions per afrontar l’escassetat d’aigua i els efectes del canvi climàtic. Tot i això, molts agricultors continuen mostrant-se reticents a l’hora d’adoptar aquestes noves eines.
Amb tot, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) proposa un canvi de paradigma: i si en lloc d’exigir que els agricultors s’hagin d’adaptar a les noves tecnologies fos la tecnologia la que s’adaptés al coneixement, l’experiència i les necessitats dels qui treballen al camp?
La recerca argumenta que la desconfiança no és necessàriament motiu d’una manca de coneixement, sinó que sovint, les solucions no s’adapten a les autèntiques necessitats del camp ni als diversos factors que el condicionen.
L’estudi Taking farmers’ trust issues Seriously: Mistrust and the digital tech revolution in water management —publicat a la revista científica Journal of Rural Studies— ha estat elaborat per les investigadores Paloma Yáñez Serrano i Lucía Argüelles Ramos, del grup Urban Transformation and Global Change Laboratory (TURBA Lab) de la UOC, juntament amb la investigadora Louisa Prause, del Centre Helmholtz d’Investigació Mediambiental d’Alemanya.
Una desconfiança multifactorial
La investigació analitza la percepció dels agricultors de diverses zones de regadiu d’Andalusia i de Catalunya, territoris especialment afectats per la sequera. Arran del treball de camp, les investigadores han pogut crear un marc conceptual que contempla cinc tipus de desconfiança: l’epistèmica, l’ecològica, la institucional, la pràctica i la relacional.
Tal com explica la investigadora Paloma Yáñez, “la desconfiança epistèmica sorgeix quan els sistemes digitals ignoren el coneixement pràctic, sensorial i contextual dels agricultors i privilegien models algorítmics que no reflecteixen la complexitat real del camp”. Paral·lelament, la desconfiança ecològica és conseqüència de la dificultat dels sistemes per reflectir la variabilitat climàtica i les condicions canviants del medi natural. Així mateix, ens trobem amb una desconfiança institucional, vinculada a la percepció que aquestes tecnologies beneficien sobretot les grans empreses; una desconfiança pràctica, provocada per errors tècnics o dades poc fiables; i una desconfiança relacional, que sorgeix quan els agricultors no participen en el disseny de les eines que després han de fer servir.
Un canvi de paradigma
Metodològicament, la recerca està basada en un treball qualitatiu amb l’objectiu d’analitzar com es relacionen els agricultors amb les tecnologies de reg digital. Concretament, van dur-se a terme 23 entrevistes a agricultors, representants d’empreses agràries, desenvolupadors tecnològics i investigadors, a més d’observar fires especialitzades i analitzar aplicacions, informes i polítiques públiques relacionades amb la digitalització agrícola.
L’estudi ha conclòs que és essencial un canvi en la narrativa dominant. En aquesta línia proposa que siguin les eines digitals les que s’adaptin als coneixements, les pràctiques i les necessitats reals del sector agrari. Això implica que la modernització exigeix dissenyar tecnologies que tinguin en compte la diversitat de sistemes productius. Tal com indiquen les autores, la desconfiança dels pagesos pot actuar com un mecanisme de control positiu que contribueixi a desenvolupar solucions més transparents i ajustades a la realitat del territori.
Entre les recomanacions que planteja la investigació, destaca la necessitat de cocrear les tecnologies amb els mateixos agricultors, garantir més transparència (com en el cas de l’accés a les dades i als algoritmes) i reconèixer la diversitat de models productius existents. L’objectiu és avançar cap a una digitalització més participativa i respectuosa, si més no, les investigadores defenses que aquestes línies d’acció no són més que un punt de partida per a futurs estudis més longitudinals i comparatius.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
