
Una inhumació descoberta l’any 2016 al jaciment arqueològic de la Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), ha contribuït a les conclusions de dos estudis internacionals d’ADN antic. Els resultats obtinguts plantegen nous interrogants sobre les línies maternes i els desplaçaments de població a l’inici de l’edat del ferro.
El jaciment de la Font de la Canya, impulsat per la cooperativa Arqueovitis, reuneix un centre d’emmagatzematge i intercanvi que data dels segles VII i I a.n.e. L’individu femení documentat fa deu anys, va ser trobat dins la sitja 204, una cavitat excavada al subsòl utilitzada per emmagatzemar i conservar cereals que sovint era reutilitzada com a espai funerari. L’excavació i l’estudi antropològic van ser liderats per l’antropòloga Marta Merino, i l’estudi genètic va ser realitzat per Carles Lalueza-Fox, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (CSIC-UPF).
La recerca ha continuat gràcies a l’ADN antic, el material genètic que pot conservar-se en ossos i dents, i que al ser comparat amb el d’altres individus, permet investigar afinitats biològiques i transformacions poblacionals, sempre en diàleg amb el context arqueològic. El 2019 les dades es van incorporar en un estudi internacional publicat a la revista Science, que va presentar informació genòmica de 271 individus antics de la península Ibèrica, reconstruint canvis poblacionals al llarg d’uns 8.000 anys.
El 2025, les dades es van reprendre en un article del Journal of Archaeological Science per estudiar els llinatges materns del nord-est peninsular durant l’edat del ferro. Tanmateix, l’ADN mitocondrial que es va analitzar, s’hereta per via materna, i per tant, informa d’una sola línia d’ascendència, no de tots els avantpassats. L’estudi de 2025 hi identifica el llinatge mitocondrial K1a12a, fins ara sense precedents en les mostres antigues peninsulars, però documentat a Anatòlia, Armènia, Azerbaidjan i l’Iran. Els investigadors ho relacionen amb la possible mobilitat lligada als contactes fenicis. No obstant això, no es pot afirmar que aquesta persona fos fenícia, que hagués nascut fora del Penedès o que hagués viatjat des del Mediterrani oriental, ja que l’ascendència podria remuntar-se a generacions anteriors. En aquest sentit, les dades nuclears també mostren afinitats amb poblacions peninsulars contemporànies. Com que no es poden extreure conclusions sobre tota una comunitat amb una sola inhumació, són només hipòtesis.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!




