Sempre dic que quan t’apropes a la natura, tard o d’hora, la natura et parla. Es comunica amb tu. Aprens a observar, a interpretar. I jo aviat vaig arribar a la conclusió que uns animals rescatats no podien ser només això. Per més bé que visquin aquí, són molt més que animals en captivitat. Abans d’arribar a la reserva, tots tenien un paper fonamental a la natura. L’ecosistema és un conjunt, va més enllà de l’individu: tot és un sistema, tot està connectat. Els animals no serien res sense el bosc, i el bosc tampoc sense ells.
Aquí és on vaig començar a obrir la mirada cap a la permacultura, cap a l’aprofitament de tot el que passava a la finca: des de les femtes dels animals fins als seus mecanismes naturals d’integració al bosc. Els porcs senglars, per exemple, tot i que avui els nostres boscos en pateixen un excés, són una espècie fonamental per a l’equilibri de l’ecosistema. Cada animal, cada insecte, ho és. Tots tenen una funció biològica imprescindible que impacta positivament en el medi si la població està en equilibri, una situació que, per desgràcia, cada vegada és més difícil de trobar.
Text / Paola Calasanz
[Aquest fragment pertany a la secció Vida del número de Flors de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
