Aquest setembre s’ha iniciat una prova pilot pionera per eliminar espècies introduïdes en diversos llacs del Parc Natural de l’Alt Pirineu i restaurar ecològicament aquestes masses d’aigua. Es farà utilitzant rotentona, un ictiocida biodegradable. Aquestes actuacions han de permetre obtenir dades crucials per avaluar l’eficàcia i seguretat d’aquest producte i contribuiran al desenvolupament de protocols segurs per a l’ús de piscicides destinats a revertir l’impacte d’espècies introduïdes com el veró en estanys de l’Alt Pirineu.
La iniciativa forma part d’una estratègia més àmplia per restaurar hàbitats aquàtics d’alta muntanya en el marc del projecte Life Resque Alpyr, amb la finalitat de convertir els llacs restaurats en reservoris de biodiversitat i corredors ecològics.
La problemàtica del veró
Una de les principals amenaces als estanys d’alta muntanya són els peixos que hi han estat introduïts, que fan disminuir la diversitat d’espècies autòctones i alteren l’equilibri de l’ecosistema. Entre els peixos que hi han estat introduïts, el veró és el que té un major impacte ecològic i alhora és el que planteja més dificultat de control demogràfic. Es tracta d’un petit peix d’aigua dolça de creixement ràpid i alta taxa reproductora que té una gran capacitat d’adaptació i de formar poblacions denses.
Les tècniques convencionals de captura utilitzades en l’eliminació de peixos en estanys d’alta muntanya, no sempre donen resultats satisfactoris quan hi ha veró. Per aquest motiu, és necessari explorar mètodes alternatius.
Una actuació pionera
La rotenona és un ictiocida natural biodegradable extret de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals de la família de les lleguminoses. Aquestes plantes i altres amb propietats tòxiques, com les del gènere Verbascum, s’havien fet servir tradicionalment per pescar en rius i basses d’arreu del món segons l’espècie de planta present, també al Pirineu.
En el medi, la rotenona es degrada ràpidament, persistint només uns pocs dies o setmanes. Fins ara, el seu ús com a ictiocida s’ha concentrat a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda, Regne Unit i al Nord d’Europa, especialment a Noruega, amb algunes experiències puntuals a la resta d’Europa, incloent-hi l’estat espanyol.
El projecte Life Resque Alpyr preveu la realització de dues proves pilot amb rotenona. Una d’aquestes dues proves pilot previstes ja s’ha dut a terme, va ser l’any 2024 a l’estany Manhèra (Val d’Aran). Aquest és l’únic precedent fins al moment d’aplicació de rotenona en un estany d’alta muntanya d’Europa. L’actuació va tenir èxit, ja que s’ha aconseguit erradicar el veró i l’estany està recuperant la seva biodiversitat amb la recolonització d’amfibis i diferents espècies d’invertebrats com algunes libèl·lules que havien desaparegut amb la introducció d’aquesta espècie.
L’actuació serà executada per Sorelló, Estudis al Medi Aquàtic, S.L. i l’Associació La Sorellona, amb la coordinació i supervisió científica del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB, CSIC) i l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA, CSIC). També compten amb el suport directe del Parc Natural de l’Alt Pirineu i Forestal Catalana. Tot el procés serà supervisat amb la visita d’especialistes de Noruega, país capdavanter en aquest tipus d’aplicacions, i mitjançant un rigorós programa de seguiment per garantir la seguretat i l’eficàcia d’aquesta tècnica innovadora.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
