“Catalunya ha passat de tenir, el 1992, més de 4.000 granges de vaques lleteres a tenir-ne 400 el 2021. La falta de relleu generacional i, sobretot, el preu de la llet per sota del cost de producció han fet inviable la continuació del 90% de les ramaderies catalanes“: amb aquestes dades demolidores, el col·lectiu de ramaders del sector de la llet Vacat, aplegats en el compte de Twitter @vacat12, denuncia la fragilitat extrema que pateix en un fil que s’ha viralitzat aquest cap de setmana. El compte, tot just creat divendres passat, 2 de juliol, vol donar a conèixer una situació insostenible que la darrera setmana es va agreujar encara més quan Làctia, l’empresa distribuïdora de Mercadona, va rescindir el contracte a les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona. La producció que ambdues cooperatives (que, plegades, integren una quarantena de lleters osonencs) venien fins ara a Làctia representava un terç de la seva producció anual. Amb tot, feia temps que denunciaven que la distribuïdora els pagava cinc cèntims per sota del preu de cost (a 32 cèntims, quan produir-la en costa uns 37). La compra per sota del preu de cost és il·legal, però, segons Vacat, “sembla que això els importa poc, igualment que els ramaders, que cada dia estan més escanyats amb aquestes pràctiques abusives”.
Davant d’això, la solució que proposen els vaquers per fer viable el sector és “consumir llet catalana, de proximitat, si es pot. Sempre a un preu igual o per sobre dels 0’90 euros al linial del supermercat”, la xifra que garanteix un preu just per a tots els agents de la cadena. Actualment, Mercadona està venent el litre de llet de la seva marca blanca a 0,58 euros el litre. Es dona el cas, segons dades dels vaquers, que el 80% de la producció catalana es destina a llet envasada i, d’aquesta, el 55% va a parar a marques blanques de les grans centrals de distribució. El 50% de la llet de marca blanca que es ven a Catalunya la distribueix Mercadona, cosa que suposa que controla el 33% d’aquesta gamma a Catalunya. Per a Vacat, “aquest percentatge final dóna la total llibertat a la marca per aprofitar-se de la seva força i posar els preus del mercat que es paguen als productors de llet”. La situació, consideren, es resoldria fàcilment si la central de distribució valenciana, en comptes de vendre la llet Hacendado a 0,58 euros, la vengués per sobre del preu de cost. Però, mentre això no passa, els grangers confien en l’empatia dels consumidors per fer recapacitar l’empresa, promovent, fins i tot, la campanya #BoicotMercadona.
Unió de Pagesos també va denunciar aquesta situació, en termes similiars, en una roda de premsa divendres passat, en la qual va sol·licitar a l’Administració “que prohibeixi i persegueixi la revenda a pèrdues a la cadena alimentària”. El sindicat també demana que s’estableixi la quota de mercat específica de la posició de domini (és a dir, quin percentatge de quota de mercat no pot superar una central de distribució, per evitar que distorsioni el mercat de lliure comptència en benefici propi) “amb l’objectiu de reconèixer que els baixos preus aplicats per les empreses de distribució i agroindústria més grans, en especial Mercadona, tenen un efecte a tot el mercat lleter (arrosseguen els preus a la baixa) i un efecte devastador per al sector productor”.
Un sector polaritzat entre petits i gegants
Tres dècades d’enfonsament sostingut del preu de la llet han destruït el teixit ramader de Catalunya de manera demolidora. I, si bé la xifra total de vaques es manté estable, no és així la de granges, que han passat de les 4.329 de 1992 a les 440 del 2020, de les quals divuit ja han tancat durant aquest any, segons va denunciar Unió de Pagesos. En un sector que, segons el sindicat, en quinze anys només ha registrat balanços positius els anys 2007, 2014 i 2017, desenes d’explotacions petites han hagut de desaparèixer i només han pogut subsistir les més grans. Unió de Pagesos calcula que “al nostre país, més de la meitat de les granges (50,8 %) tenen menys de cent vaques, mentre que només 30 productors (el 7,2% del total) produeixen el 44,2 % de la llet de vaca”. L’organització considera que això és “una mostra evident de la polarització que ha dut a terme la indústria làctia i la gran distribució”, una polarització que només hauria beneficiat els seus propis interessos comercials.
Per a Vacat, aquesta és “una debacle que Catalunya no es pot permetre, perquè això afecta el manteniment i la gestió territorial, l’arrelament de la població a les zones rurals i la pèrdua d’oportunitats del jovent al món rural”. Davant d’això, Unió de Pagesos insta el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural “a complir el seu compromís de limitar la dimensió de les explotacions lleteres a un màxim de 300 vaques en producció”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
