El 28 de maig de l’any 585 abans de la nostra era, el cel es va apagar. Feia anys que medes i lidis combatien prop del riu Halis, a l’Àsia Menor, atrapats en una guerra que semblava que no s’havia d’acabar mai. I de cop, com si es tractés d’un senyal diví, el cel va enfosquir-se, en plena batalla. Segons relata l’historiador grec Heròdot a l’obra Històries, l’eclipsi va ser interpretat com un missatge dels déus: havia arribat el moment de posar fi al conflicte. Aquella treva inesperada acabaria desembocant en un tractat de pau que posaria fi a anys de guerra i transformaria la relació entre ambdues potències.
Més enllà de l’anècdota, el temor que provocaven els eclipsis era una sensació compartida entre diverses cultures. A la Xina, hi havia la creença que un drac celestial s’empassava el Sol; les civilitzacions maia i asteca interpretaven els eclipsis com una lluita entre l’astre rei i les forces obscures, i, a l’antiga Grècia, el descrivien com una advertència del cel.
text / Maria Sicilia
[Aquest fragment pertany a Sol, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
