Ella intenta cohabitar en harmonia amb l’entorn. La inspiren la seva àvia i la seva besàvia, que eren trementinaires. “Em ve de sang, soc una trementinaira moderna.” Se sent part de l’ecosistema de les plantes, “però no és un hobby, ni una motivació, és la meva manera de viure”.
Sovint, li toca recordar qui eren les trementinaires, aquelles dones remeieres que feien servir la trementina com una de les seves eines. Se les identificava per les mans, marcades de treballar la terra.
El que no li agrada és que algú s’hi refereixi amb la paraula bruixa. “Bruixa és un nom despectiu per acusar algú. És un concepte que es va inventar el cristianisme i que va servir perquè hi hagués dones torturades i condemnades. Això va destrossar moltes famílies. En realitat, eren persones que tenien sabers ancestrals, una connexió molt real amb la terra. Abans del cristianisme, no tot era tan diví.”
text / Marc Serena
[Aquest fragment pertany a la secció Vida del número 24 de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
