Un estudi europeu recent liderat per investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) reivindica la renaturalització dels patis escolars com un element clau per millorar la salut urbana i afrontar la crisi climàtica. A partir de tres anys de recerca col·laborativa, els científics subratllen que transformar els espais de ciment on juguen i aprenen els nens i nenes ha de ser un principi fonamental de planificació urbana, no una opció secundària.
El projecte, anomenat COOLSCHOOLS, ha sumat la participació de setze socis europeus —entre ajuntaments, universitats, centres de recerca i organitzacions internacionals— i ha analitzat intervencions de renaturalització a escoles de Barcelona, Brussel·les, París i Rotterdam. Els resultats, publicats a Nature Climate Change, mostren que incorporar parcs, zones verdes, ombra viva i elements naturals no només redueix l’impacte de la calor extrema, sinó que també genera beneficis socioeducatius i ambientals.
Segons les dades recollides, el fenomen d’illa de calor urbana incrementa els riscos de salut al 40 % de les escoles de les grans ciutats europees. A més, gairebé el 90 % de les escoles de primària tenen menys d’un terç de les seves infraestructures a menys de 300 metres d’un espai verd, fet que exposa la població infantil a calor intensa i contaminació de l’aire.
Per als investigadors, el que anomenen “patis grisos”, dominats per asfalt i materials artificials, no només agreugen aquestes condicions climatològiques adverses, sinó que debiliten la connexió dels infants amb la natura, reduint-ne la capacitat per comprendre i actuar davant el canvi climàtic. La professora Isabel Ruiz Mallén, cocoordinadora de COOLSCHOOLS, afirma que la “renaturalització és un imperatiu d’educació ecosocial, justícia ambiental i salut planetària”.
Els autors del treball subratllen que aquests espais naturals adaptats al clima poden esdevenir refugis climàtics i nodes estratègics de transformació urbana. Més enllà de proporcionar ombra i reduir temperatures, la introducció d’elements naturals fomenta una educació de qualitat, la restauració ecològica i una reconnexió profunda amb la natura que, segons els investigadors, “és essencial per preparar les noves generacions a viure en un món sotmès a reptes climàtics cada vegada més greus”.
Aquesta visió expansiva entén les escoles com plataformes de transformació social, capaces de catalitzar canvis de pensament i de pràctiques urbanes que vagin més enllà del recinte escolar i que afectin positivament els barris i comunitats. El projecte defensa que, amb un disseny participatiu i orientat al bé comú, els espais verds escolars poden inspirar models urbans més resilients, inclusius i equitatius, alhora que contribueixen a reduir les desigualtats d’accés a la natura entre diferents zones de la ciutat.
Per aconseguir aquesta transformació, els experts no només demanen una adaptació de les polítiques urbanes, sinó també inversions ambicioses que permetin implementacions a gran escala i el manteniment continuat d’aquests espais. Amb finançament de més d’1,5 milions d’euros del programa europeu Urban Transformation Capacities, COOLSCHOOLS emmarca la recerca dins de la missió de salut digital i benestar planetari, alineant-se amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU.
“El moment d’actuar és ara”, conclouen, recordant que les onades de calor seran cada vegada més freqüents i intenses si no es redissenyen les nostres ciutats per prioritzar la naturalesa, la salut pública i la justícia ambiental.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
