Malgrat que la població de l’Estat espanyol està en creixement constant, bona part dels pobles no fan més que buidar-se. Tal com indica l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tres de cada quatre municipis han perdut habitants en l’última dècada i quatre de cada deu estan en risc de quedar-se sense veïns. En aquest context, SOS Rural —una plataforma independent en defensa del medi rural— ha presentat al Congrés dels Diputats el seu Llibre Blanc, un full de ruta en defensa d’un futur pel medi rural.
Un cercle viciós
Les autonomies despoblades de l’interior de l’estat només concentren el 10% de la població espanyola, i aquesta és tendència en augment. Segons Natalia Corbalán, portaveu de SOS Rural, la despoblació és un peix que es mossega la cua: menys habitants equival a menys serveis, fet que provoca que encara més persones acabin prenent la decisió de marxar.
A més, tal com remarca Corbalán, “la migració rural-urbana accentua l’aïllament i la marginació dels qui desitgen romandre en els seus llocs d’origen”. Ara bé, malgrat que el problema és estructural, el que empeny molts joves a abandonar els pobles és la manca de perspectives econòmiques i la rendibilitat de les explotacions primàries.
Avançar cap a una competència justa
Un dels principals reptes del sector primari espanyol és la competència deslleial de tercers països. Actualment, gairebé el 70% de les fruites i hortalisses fresques importades a Espanya provenen de fora de la Unió Europea, on els estàndards mediambientals i laborals són menys exigents. Això ha obligat a reduir la superfície de conreu en àrees on el pes de l’agricultura és important, fet que ha acabat afectant la producció local i la seguretat alimentària del país.
Per a posar-hi remei, SOS Rural ha plantejat la possibilitat de crear una normativa europea basada en el principi de reciprocitat. La idea és clara: si un producte no compleix amb els estàndards exigits a la UE, no podrà competir en el mercat comunitari.
Una darrera qüestió
Les terres agrícoles i els boscos ocupen més del 90% d’Europa, però les normatives mediambientals que s’imposen sense tenir en compte la realitat productiva posen en risc el futur del camp. Corbalán es pregunta “Qui cuidarà el camp quan no hi hagi agricultors?”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
