Què passa amb els animals quan es produeix un incendi?

Quan pensem en un incendi forestal, ens acostumen a venir a la ment imatges de boscos calcinats i poblacions evacuades. Tanmateix, la vegetació i les persones no som els únics afectats per aquests desastres cada vegada més recurrents: la fauna silvestre també pateix les conseqüències del foc, tot i que molt sovint això ens passi desapercebut.  

Tot i que molts animals aconsegueixen fugir de les flames, el foc suposa la desaparició de fonts d’aliment, la pèrdua de refugis i llocs de nidificació, i l’alteració de les relacions entre espècies, modificant les cadenes tròfiques i l’equilibri de l’ecosistema durant mesos o, fins i tot, anys.

Efectes immediats

Moltes espècies són capaces de detectar l’incendi abans que les flames les atrapin. Perceben l’augment de la temperatura, l’olor del fum o fins i tot el so de la fusta quan es crema, fet que els permet reaccionar amb rapidesa i augmentar les possibilitats de supervivència. 

Els individus amb més mobilitat —com les aus o els mamífers— poden fugir del perill i recórrer grans distàncies fins que troben llocs segurs. En canvi, hi ha altres animals que aconsegueixen sobreviure al foc refugiant-se en nius subterranis, però la profunditat del niu i la intensitat de l’incendi exerceixen un paper clau, ja que el risc de que morin per calor extrema o ofegament pel fum és elevat. Aquest és el cas d’uns quants mamífers petits com els talps i els conills, però també d’alguns rèptils, amfibis i insectes. Les espècies que construeixen els nius a la vegetació —com alguns rosegadors i insectes, que fan els nius en cavitats als arbres— estan molt més exposades i no poden escapar tan fàcilment dels efectes directes del foc. 

Encara hi ha una darrera estratègia de supervivència, que té a veure amb la coincidència de l’incendi amb una fase del cicle de la vida de l’individu que el fa més resistent. Per exemple, si el foc es produeix en la etapa en què algunes crisàlides de papallona estan sota terra, tindran més probabilitats de sobreviure.

Ara bé, hi ha molts animals que no disposen de mecanismes de fugida o defensa davant el foc i moren. Això passa sobretot amb amfibis i rèptils com la tortuga mediterrània o la salamandra, que, tot i que detecten el foc, no son prou ràpides per fugir a temps.

Conseqüències que perduren

Després d’un incendi, molts animals que han aconseguit sobreviure pateixen lesions com cremades, deshidratació, cops de calor, esgotament físic i problemes respiratoris degut a la inhalació de fum. Tot això els minva les capacitats per trobar aliment, fet que els redueix l’esperança de vida i les possibilitats de reproduir-se. 

Per si no fos prou, la calcinació d’arbres, arbustos, cavitats, caus o zones humides implica la pèrdua de refugis essencials davant dels depredadors i de les condicions meteorològiques extremes. Mamífers arborícoles i molts ocells forestals poden perdre els llocs de descans i nidificació, i els rèptils i els amfibis pateixen la desaparició d’espais ombrívols i humits indispensables per regular la seva temperatura corporal i evitar la dessecació. 

Paral·lelament, les fonts d’aliment disminueixen de manera drastica: les llavors, els fruits, els brots tendres, els insectes i les petites preses escassegen, fet que obliga moltes espècies a recórrer distàncies més grans per alimentar-se. 

Aquesta situació afecta tota la cadena tròfica, ja que els herbívors poden patir dèficits nutricionals durant mesos i els depredadors es veuen perjudicats per la reducció o el desplaçament de les preses, fet que incrementa la competència pels recursos. Els efectes també poden arribar als ecosistemes aquàtics, on l’erosió del sòl cremat i l’augment de sediments als rius i rieres poden alterar les comunitats d’invertebrats que serveixen d’aliment per als peixos i els amfibis.

Repercussions pisco-emocionals

A banda dels impactes visibles, els incendis desencadenen reaccions emocionals i de comportament que, d’entrada poden semblar menys rellevants, però que poden afectar funcions com la comunicació, la cerca de parella o la defensa del territori. Sovint el foc interromp processos reproductius, separa unitats familiars i trasbalsa les relacions socials intraespecífiques i interespecífiques. Per descomptat, durant la emergència molts animals experimenten por intensa, pànic i angoixa, però a més, l’estrès pot mantenir-se durant períodes prolongats degut a les noves condicions hostils en les quals hauran de viure.

Noves oportunitats per a la vida

Malgrat que en el nostre imaginari als incendis se’ls considera calamitats devastadores, formen part de la dinàmica natural dels ecosistemes mediterranis, i la recuperació de l’habitat comença gairebé des d’un primer moment. La vegetació inicia un procés de regeneració i successió ecològica i la fauna comença a recolonitzar el territori. De fet, diversos estudis portats a terme pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) han demostrat que, després d’un incendi, en aquells entorns s’hi poden localitzar espècies d’aus que abans no els habitaven. Es tracta, en molts casos, d’aus adaptades a espais oberts, algunes considerades d’interès per a la conservació a Europa, que troben noves oportunitats en aquests hàbitats acabats de crear. 

Tanmateix, la freqüència, intensitat i extensió dels incendis actuals, agreujades pel canvi climàtic i l’activitat humana, superen en molts casos la capacitat natural de recuperació dels ecosistemes. El resultat és una pèrdua progressiva de biodiversitat i un ecosistema cada cop més fràgil.

Accions per protegir els animals després d’un incendi

Les actuacions per gestionar un ecosistema després d’un incendi les duen a terme equips d’experts interdisciplinaris i acostumen a engegar-se quan ja han passat entre tres mesos i un any d’autosuccessió natural. Tot i així, si ens trobem a prop d’una zona cremada, hi ha algunes consideracions que cal tenir en compte per no perjudicar-ne la regeneració:

1. No trepitgeu el sòl cremat: eviteu transitar per la zona cremada durant els mesos posteriors a l’incendi. El sòl queda fràgil i l’erosió provocada pel pas humà impedeix que les llavors que han sobreviscut puguin germinar o fer que el sotabosc es regeneri.

2. No toqueu els arbres morts o troncs caiguts: llevat que representin un perill imminent, els troncs i les branques serveixen de refugi i font d’aliment per a ocells, insectes i petits mamífers que intenten reciclar la vida al bosc.

3. En cas de localitzar un animal salvatge ferit, cremat o desorientat, comuniqueu-ho al 112, als Agents Rurals o a centres de recuperació de fauna de la zona: eviteu capturar-los pel vostre compte. Els animals espantats o ferits poden reactivar-se de manera agressiva o patir un xoc degut a la por. 

4. Punts d’aigua en zones perimetrals: col·locar recipients amb aigua fresca i neta a les zones límit que no han cremat pot salvar molts animals que fugen deshidratats del foc. Canvieu l’aigua sovint per mantenir-la neta.

5. No oferiu qualsevol tipus de menjar a la fauna: alimenteu-la només si ho recomanen especialistes. Un canvi d’alimentació sobtat o inadequat els pot causar greus problemes digestius a les bèsties, o fins hi tot la mort.

6. Punts de sortida a basses o piscines: si a la zona hi ha basses o piscines, instal·leu-hi rampes amb taulons de fusta o branques perquè els animals que hi caiguin quan s’hi aboquen a beure aigua en puguin sortir fàcilment.

7. Col·laboreu amb entitats de recuperació: podeu donar suport econòmic a les ONG, associacions de protecció animal i centres de fauna local que treballen sobre el terreny, o be participar en voluntariats coordinats.