Després de resseguir els rosers per buscar les flors obertes, els recol·lectors les col·loquen als palmells amb delicadesa. Amb un moviment ràpid i precís, trenquen la part superior de la tija per tallar la flor, amb compte de no danyar els brots de les roses que s’obriran i es colliran els dies següents. La temporada de collita només dura unes setmanes, entre l’abril i el maig, durant les quals tota la vida de la vall gira al voltant de la rosa de Damasc.
Les flors es cullen a primera hora del matí, després d’obrir-se, però abans que el sol n’assequi la humitat i l’aroma. Un cop recol·lectades, es posen en sacs de jute per preservar-ne el perfum i la humitat, i s’envien ràpidament a un dels nombrosos magatzems repartits per la regió. La majoria de les roses es destil·len en 24 hores per extreure’n la preuada aigua de roses i l’oli essencial que han convertit la rosa de Damasc en un dels ingredients naturals més buscats pel sector dels perfums i dels productes de bellesa.
Text / Matteo Fagotto
[Aquest fragment pertany a Flors, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
