En l’imaginari popular, la tardor ha estat l’època en què els boscos es tenyeixen de tons rogencs, groguencs i ocres, amb catifes de fullaraca marró que cruixen gustosament sota cada passa. Comença el fred i les pluges es tornen freqüents, convidant-nos a buscar el recer de la llar i a coure castanyes i moniatos. Tanmateix, avui dia, a causa de la realitat climàtica i biològica actual, totes aquestes vivències han quedat reduïdes a una petita finestra temporal, i el causant principal n’és el canvi climàtic.
Si bé és cert que la tardor astronòmica —aquella que determina l’equinocci— dura el mateix de sempre, la tardor climàtica i biològica s’ha escurçat i retardat significativament. A causa de l’escalfament global, patim les temperatures estiuenques i les onades de calor tardanes durant gairebé tota la temporada de castanyes. Aquest fenòmen es coneix com a tropicalització de la tardor. Segons l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), l’estiu s’ha allargat uns nou dies per dècada des dels anys vuitanta, el que significa que ara l’estiu dura gairebé un mes més que fa quaranta anys.
Els arbres i les plantes són els testimonis directes d’aquest canvi: les espècies caducifòlies —com faigs, roures o plataners— mantenen les fulles verdes durant més temps. Els canvis de color previs a la caiguda de les fulles, són l’expressió visual d’un conjunt de processos fisiològics complexos produïts a l’interior dels arbres. En primer lloc, redirigeixen el nitrogen i alguns elements essencials que costen més de fabricar, des de les fulles cap a les tiges per tal de reutilitzar els nutrients més valuosos i no perdre’ls quan les fulles caiguin.
D’altra banda, com que la tardor va acompanyada de més fred i menys hores de llum, les plantes deixen de fer la fotosíntesi de manera progressiva i aturen la producció de clorofil·la —la molècula responsable del color verd—. Les clorofil·les que hi ha a les fulles es van degradant i desapareixent, desemmascarant altres pigments com els carotens i les antocianines, que són de color taronja i vermell —les tonalitats típiques de les fulles de tardor—. El problema és que, amb el canvi climàticm cada cop triga més a arribar el fred i aquests inicis de tardor amb temperatures suaus confonen a les plantes, que perceben que encara som a finals d’estiu i triguen més a començar tot el circuit per deixar caure les fulles.
Els canvis en el calendari natural que provoca el canvi climàtic, afecten tant els cicles globals del planeta, com les interaccions entre éssers vius, el cicle de la matèria orgànica, o la capacitat d’absorbir CO₂, entre molts d’altres. Això fa que, per exemple, una flor i un insecte determinat no es trobin quan fa falta, afectant també la conservació de la biodiversitat.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
