Els corbs s’han expandit per tots els racons del planeta. Si viatgem de Barcelona a Sidney, per molt enorme que sigul distància que les separa, arreu podem trobar grups d’aquestes aus, cosa que ens pot portar a qüestionar-nos com aquesta espècie ha arribat tan lluny. Un estudi coliderat entre la Universitat de Washington, amb seu a Saint Louis (EUA) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) , adscrit a la Universtat Autònoma de Barcelona, ha conclòs que els corbs podrien haver colonitzat el planeta gràcies a la seva capacitat per travessar llargues distàncies, al seu cos gran i a l’habilitat per fer servir la intel·ligència per solucionar problemes i obtenir recursos.
Els investigadors consideren que aquestes tres característiques han coincidit de forma encertada en aquesta espècie, fet que els ha permès arribar a llocs remots, sobreviure en ambients de tota mena i adaptar-s’hi amb èxit. Gràcies a això, els corbs han experimentat una gran diversificació. L’estudi demostra que el, alhora que s’escampaven pel món, apareixen variants noves de l’espècie a una velocitat exorbitant, per als ritmes de l’evolució: en només 10 milions d’anys, en van aparèixer més de 40 de diferents, i cada una canviava la mida del cos i la forma del bec per adaptar-se als nous ambients.
Per arribar a aquestes conclusions, l’equip de recerca ha fet una anàlisi exhaustiva d’una munió de trets ecològicament rellevants del grup dels còrvids (la família dels corbs, que també inclou les gralles, les garses i els gaigs entre d’altres espècies): la mida de les ales, el volum i forma del bec, les dimensions del cos i la mida del cervell. Per portar-ho a terme, l’equip ha visitat museus de tot el món per mesurar i comparar esquelets de moltes espècies de còrvids.
Màquines de volar
Els resultats d’aquest anàlisi demostren que els corbs tenen unes ales relativament més llargues que la resta de còrvids i que tenen cossos de mides més grans. Això els permet volar grans distàncies i, un cop arriben a un lloc nou, els fa competitivament superiors. Que siguin tan bons voladors també ajuda a que, per atzar, es desplacin a llocs remots, la qual cosa disminueix bruscament l’intercanvi genètic entre poblacions i facilita la generació de noves espècies.
A això cal sumar-hi que cada lloc nou pot tenir unes condicions diferents que l’anterior, al que l’espècie s’hi ha hagut d’adaptar, modificant la morfologia per a cada nova condició. Això explica que, a mesura que els corbs s’han expandit pel món, han anat augmentant el nombre d’espècies a una gran velocitat, tot produint una enorme variació de mides de cos i de formes de bec.
Intel·ligència única
Un animal colonitzador ha de ser capaç de sobreviure en nous ambients, segurament molt diferents als d’origen, des de zones àrtiques fins a zones desèrtiques. Amb aquesta premissa l’equip va mesurar el volum del cervell de més de 76 espècies de corbs i d’altres còrvids.
Els resultats van ser els esperats: els corbs tenen una mida relativa del cervell més gran que la resta de còrvids. “El fet de que tinguin mides de cervell més grans mostra que els corbs podrien tenir capacitats cognitives més grans que la resta de còrvids, fet que els permet tenir l’adaptabilitat necessària per ocupar ambients tant diferents com la tundra àrtica o els deserts australians”, explica Joan Garcia-Porta, un dels investigadors i membre també de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
Més de tres milions d’observacions
Els investigadors també van voler comprovar si, efectivament, els corbs eren capaços de viure en zones climàtiques on no viu cap altre còrvid. Per fer-ho, van extreure més de tres milions d’observacions de còrvids de la plataforma de ciència ciutadana eBird. Això els donava informació sobre l’espai climàtic on vivien els corbs i podien comparar-ho amb l’espai climàtic de la resta de còrvids. Els resultats, un cop més, van demostrar que els corbs ocupaven un rang climàtic molt més ampli que tots els còrvid junts i que, a part de replicar l’espai climàtic ocupat per les altres espècies de còrvids, arriben a zones climàtiques molt més extremes on cap còrvid pot sobreviure.
“Els corbs ens ofereixen una fantàstica oportunitat per entendre per què certs organismes s’expandeixen i diversifiquen pel planeta. Nosaltres som un d’aquests organismes i, per tant, entendre els processos d’expansió global d’altres grups d’animals, qui sap si podria aportar una mica de llum sobre el nostre propi viatge al voltant del planeta”, conclou Joan Garcia-Porta.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
