Estesos damunt el gel lluent de la parada del mercat, trobem peixos aplanats, petits, irisats, llisos, cilíndrics i dentats. Tanmateix, entre la clientela, els protagonistes són sempre els mateixos: “Posa’m un filet de salmó, una orada o un llobarro”. Però, què se’n fa, de la resta de peixos? Les bròtoles, alatxes, sorells o cananes, espècies autòctones d’alt valor nutricional, sovint queden oblidades.
El que passa en aquesta parada hipotètica no és un cas aïllat, sinó que reflecteix a la perfecció les tendències de consum de peix a Catalunya dels darrers anys. Segons un informe de l’institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), fet amb la col·laboració amb el Gremi de Peixaters de Catalunya, el consum de peix fresc ha disminuït un 40% en els darrers 15 anys. En destaca la davallada del consum d’espècies autòctones com el lluç o la sardina, davant l’augment d’espècies d’aqüicultura com l’orada o el llobarro, i sobretot, del salmó. En aquest sentit, el peix capturat a les costes catalanes representa només el 25% del consum, tota la resta ve de fora.
La pesca catalana, en perill d’extinció
Avui, els principals problemes que enfronta el sector pesquer són l’envelliment de la flota i la falta de relleu generacional, unes exigències administratives excessives i un canvi en el model de consum per part de la població. “L’ofici s’ha desprestigiat. Abans la gent s’hi quedava molt de temps, perquè era una feina que agradava, però ara la pressió administrativa és tan gran i la normativa tan pesada, que t’acaba desgastant molt”, explica Cristina Caparrós, armadora provinent d’una família de pescadors de la Barceloneta. A dia d’avui, al port de Barcelona, només hi treballen una vintena d’embarcacions de pesca. De fet, a la ciutat, poca gent sap que hi hagi una flota pesquera local i quines problemàtiques travessa.
Els peixos oblidats
“A les barques ens interessa sortir a pescar en els moments de l’any en què fer-ho és més sostenible, per deixar que el mar es regeneri, però també ens interessar poder vendre tot el que pesquem”, puntualitza Caparrós. Hi ha espècies invisibilitzades —com la bròtola, les palometes o les castanyoles— que sempre s’han pescat, però que avui, arran de l’increment de la temperatura de l’aigua, ofereixen una temporada de pesca més llarga. Consumir aquestes espècies menys conegudes és una manera de treure pressió a les més explotades. Caparrós insisteix en que la solució no és només diversificar les especies que mengem, sinó també saber adaptar-nos a les mides i incorporar la cuina d’aprofitament al nostre dia a dia: “Si ets capaç d’emportar-te unes cuetes de rap més petites enlloc de les de dos quilos que tothom vol, el preu serà més baix. És una manera de comprar diferent, d’intentar aprofitar el que trobes. Si tothom busca el mateix, saturem el mercat”. Avui, des del projecte Cap A Mar, es dedica a la divulgació del coneixement i de la realitat vinculats a la pesca.
Mentre que l’estacionalitat s’entén fàcilment quan parlem de fruites i verdures, quan es tracta de peix, acostuma a quedar fora de la conversa. “Tothom sap que la síndria és d’estiu, però ningú no sap que el calamar és de tardor”, apunta Anna Bozzano, biòloga marina i col·laboradora del projecte Nutrimar. Aquest projecte d’investigació impulsat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Ona Futura, té com objectiu obtenir els perfils nutricionals complerts d’algunes espècies locals. “És curiós que el moll sigui una espècie tradicional i que en sapiguem tant poc. En canvi, els sanitaris no paren d’aconsellar el salmó perquè en tenen informació nutricional disponible, però la realitat és que a la nostra costa tenim productes que son igual o més valuosos”. Algunes de les espècies analitzades són la bròtola, el pop blanc, l’espet i la gamba blanca. Els resultats es publicaran en uns mesos i aniran acompanyats per una campanya de divulgació adreçada sobretot als joves. “Ens interessa conscienciar principalment els joves adults, perquè, com a consumidors, es troben tot just a la línia de sortida”.
Adaptar-se al canvi climàtic
Àgata Albero, consultora gastronòmica i activista del sector, és molt conscient de la poca cultura de la cuina del peix que tenim. “Sovint, quan s’ofereixen peixos diferents, la gent s’ho mira amb desconfiança, sobretot si el preu és més barat. Sempre hem pensat que el peix, per ser bo, ha de ser car, i no té per què”. Albero ha col·laborat en llibres de cuina marinera de proximitat i temporada, com La cuina del mar que arriba: el canvi climàtic al nostre plat i Les dones i la cuina marinera, on podem trobar receptes amb peixos poc valorats i poc coneguts, molts d’ells termòfils.
Les espècies termòfiles són les que necessiten temperatures més càlides per viure. Arran de l’augment de la temperatura de l’aigua, s’estan expandint a les nostres costes. A diferència de les espècies exòtiques, les termòfiles són majoritàriament locals. Abans, a les nostres costes, n’hi havia menys, però ara cada vegada se’n pesquen més. Algunes d’aquestes són la melva, la llampuga, l’alatxa, la palometa, el cranc blau, la gamba blanca i l’espet. El consum d’espècies termòfiles és un mena d’ecologia aplicada a la taula. Aquesta opció contribueix a treure pressió de les espècies més demandades perquè tinguin temps per regenerar-se i millora la viabilitat econòmica dels pescadors. “Com a consumidors, hem de demanar les etiquetes per saber d’on ve el peix. Sovint, el peix importat prové del sud global, on el pesquen grans corporacions que arrasen amb la biodiversitat marina i esgoten les fonts de subsistència de les poblacions locals”, explica Albero. En aquest sentit, el concepte “gastronomia blava” fa referència a assolir la triple sostenibilitat: social, econòmica i ambiental.
Apropar el peix als més petits
Els cinc Grups d’Acció Local Pesquers de Catalunya (GALP), han impulsat recentment una campanya educativa anomenada Les Estrelles del Mar, per apropar el peix de proximitat als infants i a les famílies. Aquesta iniciativa cofinançada per la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea, ofereix activitats i materials pedagògics on es presenten els peixos i mariscs del nostre litoral d’una manera lúdica i propera, amb informació de les característiques de cada espècie, del seu hàbitat i de les seves propietats nutricionals. La campanya pretén impulsar el consum habitual de peix de proximitat a les llars catalanes, i recuperar-lo com una opció natural, accessible i atractiva per a tota la família, amb una atenció especial a la infància, una etapa clau en la construcció dels hàbits alimentaris.
“Està demostrat científicament que menjar una alta varietat d’espècies de peixos, és més beneficiós per la salut que menjar sempre les mateixes”, defensa Anna Bozzano. A més de ser una opció saludable, apostar per la diversitat de peixos de proximitat és clau per mantenir l’equilibri de l’ecosistema marí. Consumir aquestes espècies autòctones, permet conservar el nostre teixit pesquer local, garantint la continuïtat d’un ofici i d’una identitat cultural que ens ha definit durant generacions.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
