Els ramats i els pastors són imprescindibles per mantenir els paisatges en mosaic que han caracteritzat Catalunya durant generacions. Més enllà de la seva bellesa, aquests espais formats per boscos, pastures i conreus contribueixen a reduir el risc de grans incendis forestals, afavoreixen la biodiversitat i ajuden a mantenir un territori viu. Tanmateix, actualment cada vegada hi ha menys pastors i menys superfície pasturada, mentre els boscos guanyen extensió i densitat. És per aquest motiu, que el Centre de la Propietat Forestal ha celebrat aquest passat divendres 2 d’octubre, a Agullana (Alt Empordà), una nova edició de la Jornada Forestal de Sant Francesc, sota el lema «Pasturant el futur: ramats, boscos i prevenció d’incendis».
L’edició d’enguany ha reunit més d’un centenar de persones de diferents àmbits vinculats al territori, entre les quals hi havia personal tècnic, propietaris forestals i representants dels sectors forestal i ramader. Durant la jornada, s’ha reivindicat la relació històrica entre boscos i ramats, que durant segles ha modelat els paisatges forestals mediterranis i que avui recupera rellevància davant el canvi climàtic i l’augment del risc d’incendis.
La silvopastura, que és com s’anomena la pastura de zones forestals, ajuda a mantenir el sotabosc amb poc volum de biomassa i, per tant, fa que millori la prevenció d’incendis i col·labora a mantenir-hi la biodiversitat. Malgrat en els darrers anys s’han impulsat nombroses actuacions de prevenció d’incendis per recuperar espais oberts i reduir l’acumulació de combustible forestal, perquè aquestes actuacions siguin efectives a llarg termini, cal garantir-ne el manteniment. Aquí és on entra en joc la presència de ramats, ja que és una de les formes més eficients per evitar que la vegetació torni a ocupar aquests espais. A més, aquesta activitat també genera productes de qualitat i de proximitat. En aquest sentit, però, el sector es troba amb importants dificultats per competir amb productes similars procedents d’altres països o amb models de producció amb estructures de costos diferents.
Al llarg de la jornada es van posar sobre la taula els principals reptes que afronta el sector, com ara les dificultats d’accés a la terra, la manca d’infraestructures, els problemes de comercialització, la necessitat de remunerar els serveis ecosistèmics, la falta de mà d’obra i de relleu generacional, la rendibilitat de les explotacions i la càrrega burocràtica. T Aquests factors evidencien que el futur de la silvopastura no depèn únicament de la capacitat dels ramaders per desenvolupar la seva activitat, sinó també de la capacitat del conjunt del territori per reconèixer i donar suport als serveis ambientals, socials i econòmics que aquesta activitat proporciona.
La jornada s’ha completat amb una visita de camp a la finca Can Genís, situada a Agullana, on fa 30 anys que es desenvolupa un model de pasturatge en què el bestiar aprofita els recursos naturals del territori alhora que contribueix al manteniment de la vegetació. La finca disposa d’un ramat de 40 vaques i ha permès mostrar sobre el terreny com l’activitat ramadera pot integrar-se en la gestió dels espais forestals.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
