Malgrat les abundants pluges a partir de mitjans de 2024, la sequera que ha patit Catalunya durant els darrers anys deixa efectes encara perdurables en les papallones que viuen a l’àrea metropolitana de Barcelona. És el que revela el sisè informe que ha publicat aquest estiu l’Observatori metropolità de papallones mBMS que alerta que el 2024 ha estat l’any en què s’ha detectat el desequilibri més important entre les poblacions de les diferents espècies de papallones des de l’inici del projecte, al 2019. Concretament, la papallona més abundant als parcs i les platges metropolitans, la blanqueta de la col (Pieris rapae), ha passat de concentrar el 17 % del total d’observacions l’any 2023 a acumular ella sola el 42 % de les observacions de papallones durant el 2024. Mentre aquesta espècie ha augmentat tant, pràcticament la totalitat de les restants han disminuït, com és el cas de la blaveta estriada (Leptotes pirithous), que ha passat d’obtenir el 16 % de les observacions a concentrar-ne el 8 %, la meitat. L’Observatori també avança algunes dades del 2025 amb un increment sense precedents de papallones de fins a tres vegades més abundància que en anys anteriors, tot i que encara es detecten els desequilibris de 2024.
“Durant el 2024 hem observat que la quantitat de papallones ha augmentat respecte els anys anteriors de sequera i, de fet, s’han assolit valors una mica per damunt de la mitjana. També s’ha mantingut el nombre d’espècies al conjunt dels parcs i platges, però l’abundància de papallones de cada espècie s’ha desequilibrat molt respecte anys anteriors”, explica Joan Pino, catedràtic d’Ecologia de la UAB, director del CREAF i co-responsable científic de l’mBMS. “Aquesta homogeneïtzació de la comunitat podria ser un efecte derivat de la llarga sequera que ha afectat la regió entre 2021 i mitjans de 2024 i de la qual la comunitat encara no s’hauria recuperat”, destaca Pino.
La blanqueta de la col és una papallona amb molta adaptabilitat i que les seves erugues són capaces d’alimentar-se de moltes espècies de plantes –és una espècie generalista–. El seu increment, doncs, es pot explicar a que “ha pogut aprofitar els buits deixats per altres espècies que han disminuït per la sequera”, i és que, com afirma el director del CREAF ”la comunitat de papallones metropolitanes està dominada per unes poques espècies molt abundants, que són les més generalistes i amb més capacitat de dispersió”. Per contra, les espècies que tenen més dificultats durant una sequera són les que presenten menys capacitat de volar i les que les seves erugues només es poden alimentar de poques plantes o fins i tot d’una única espècie –papallones que s’anomenen especialistes–.
Rècord de mostrejos i dues espècies noves al voltant de Barcelona
Malgrat aquesta comparativa, l’informe també destaca que en conjunt els valors de diversitat de papallones a l’àrea metropolitana són relativament alts. El 2024, l’mBMS ha comptat amb la participació de 55 persones voluntàries que han realitzat 504 mostrejos, una xifra rècord. Amb aquesta activitat, s’han pogut comptar 12.527 individus de papallones de 43 espècies diferents, amb la descoberta de dues espècies noves observades per primer cop en el projecte: el murri de la pimpinella (Spialia sertorius), detectat al parc del Bosc de Can Gorgs (Barberà del Vallès), i el faune gran (Hipparchia fagi), detectat al parc de la Costeta (Begues). Ambdues espècies són indicadores de zones naturalitzades i, amb elles, s’eleva a 54 les espècies totals detectades al llarg dels cinc anys del projecte, que equival al 26,6 % de les espècies de Catalunya.
L’informe també revela que els parcs amb més papallones són el de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat) i el de la Llacuna (Montcada i Reixac). Pel que fa a les cinc platges del projecte, la de Castelldefels i la Roberta (el Prat de Llobregat) són les que tenen més abundància de papallones.
Un 2025 que fulmina rècords
Més enllà de l’informe del 2024, l’Observatori ja avança algunes dades del 2025. La primavera d’enguany ha estat extremadament plujosa i això es reflecteix en un notable increment de la vegetació. Per a les papallones més plantes i flors és sinònim de més recursos i aliment i, per tant, és sinònim de recuperació. “En el que portem d’any, els indicadors que analitzem estan fulminant els rècords anteriors i tot està molt per damunt de la mitjana. Els voluntaris i voluntàries estan veient més espècies i més individus a cada mostreig que fan respecte la mitjana del projecte. Han registrat fins a tres vegades més abundància que en anys anteriors”, exclama Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i co-responsable científica de l’mBMS. “Per això les papallones es consideren organismes bioindicadors, perquè són capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn”, finalitza Domene; i tanca amb una advertència: “seguim detectant una dominància molt acusada de la blanqueta de la col malgrat les bones condicions, pel que no sabem quan trigarà en recuperar-se l’equilibri previ a la sequera”.
Fins ara, l’Observatori es repartia en parcs i platges metropolitans, però el 2025 s’han incorporat tres espais nous corresponents a les zones fluvials del riu Llobregat. Es tracta de Ca n’Albareda a Sant Andreu de la Barca, els aiguamolls de Molins de Rei i el parc agrari de Sant Boi de Llobregat, “unes zones encara inexplorades pel que fa a les papallones”, destaca Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Amb aquestes tres noves incorporacions cobrim de nord a sud el tram de riu Llobregat que travessa l’àrea metropolitana”, detalla Fernández.
Com participar en el projecte d’observació voluntària
El projecte fa una crida a la participació ciutadana per sumar-se a aquesta recerca de papallones que es pot fer en alguns del 31 parcs, platges i espais fluvials metropolitans i convida a visitar el web del projecte per tenir-ne tots els detalls. Totes les persones papallonaires, naturalistes o interessades hi són benvingudes.
Els resultats del projecte indiquen “la necessitat i l’oportunitat de continuar estudiant aquests pol·linitzadors per entendre millor les seves respostes als canvis ambientals en un context de canvi climàtic, així com la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporcionen a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat de Catalunya”, sentencia Jesús Fernández.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
