Bonansa és un municipi de la Ribagorça, a l’Aragó, a tocar del Pont de Suert (Alta Ribagorça). Té uns noranta habitants repartits en set pobles o nuclis urbans. Un d’ells és Sirès, que en Jordi guarda entre els seus records d’infantesa. Allà la seva família té una casa que data del 1894. És on vivien els seus avis, que treballaven de pagès en una finca de 40 hectàrees. Hi tenien vinya, gra, hort i animals. Però, a mitjan dels 70, van decidir marxar. La terra es va convertir en pastura i bosc i la casa va passar a ser la segona residència. Des de fa un parell d’anys, però, ha quedat en desús i en Jordi voldria que tota la finca tornés a estar viva i per això ha decidit llogar-la. Ara bé, no esperava que l’anunci que va fer a través del compte de Twitter @repoblem tingués tantes respostes. Més de quaranta persones s’hi han interessat. No és que estigui fent un càsting però, gairebé. De moment, ha anat descartant propostes a l’espera de decidir-se “en funció del que em digui el cor”.
La casa és de les poques del poble que manté l’estructura original, perquè durant anys el pare del Jordi la va anar mantenint, fins que fa dos anys va morir, sense haver pogut acabar les obres del tot. “El que busco és un projecte bonic, agropecuari o alimentari, que combini el manteniment de la casa amb el treball de les terres. El que voldria és que tot estigui viu i poder arribar a un acord a llarg termini, de deu o vint anys. No busco el màxim rendiment econòmic. No hi vull perdre diners, evidentment, però el que vull és tenir cura d’aquest patrimoni familiar”, afirma en Jordi.
Pel que fa a l’acord, assegura que considera tots els models. “Jo no descarto res. Pot ser algun tipus de masoveria a canvi de fer les inversions que manquen, o fer jo la reforma amb garantia d’un contracte llarg de lloguer. La veritat és que sóc molt flexible”, diu. Per això no hi ha condicions concretes, perquè si és el cor que ha de decidir qui s’instal·larà a la casa fan de mal regular. “Al començament, trucava a cada una de les persones que s’hi interessaven, però quan vaig veure que eren tantes vaig decidir fer un correu conjunt, i això m’ha anat bé per fer de filtre”, diu.
Propostes n’ha rebut de tot tipus. Artístiques, de turisme rural, per viure-hi en família, per portar-hi un cavall, per fer un restaurant, per tenir-hi ramat o per fer formatge entre d’altres. “Simplement espero que sigui un projecte bonic, responsable i sostenible. Escoltaré totes les propostes amb molt de gust i em decantaré per la proposta que cregui més idònia”, assegura en Jordi.
De moment sembla que la possibilitat de muntar una casa d’allotjament rural amb conreu de la terra i una escola de dansa són les propostes finalistes. Abans de decidir-se, està parlant amb un despatx d’arquitectes per analitzar quina seria la reforma necessària i també per quantificar-la. “Si volgués, ja la podria tenir llogada, perquè amb una petita reforma a la casa s’hi pot viure. Però jo vull que al darrere hi hagi alguna cosa més. Els meus pares i jo hem estat assalariats, no venim de pagès però en realitat no fa tants anys que aquesta casa, amb la finca, era autosuficient”, reflexiona.
Així doncs, en Jordi continua obert a tot i a escoltar propostes que tornin a donar vida a aquesta casa de Sirès. El trobeu a rupicabra@hotmail.com.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
