La cooperació entre Alemanya, França i Catalunya ha permès documentar a Europa un dels moviments de dispersió més llargs fets mai al món per un llop. Un individu de llop ha recorregut 1.240 km entre el lloc del seu naixement a prop de Nordhorn (Alemanya) l’any 2020 i el municipi de Vilaller (Alta Ribagorça), on se l’ha detectat per darrer cop el febrer de 2023.
El seguiment s’ha pogut fer gràcies a un projecte de genètica molecular d’Alemanya i a la col·laboració entre tres laboratoris; un d’Alemanya (on va néixer el llop), un altre de França (que va travessar sencera) i el del Servei Veterinari de Genètica Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El descobriment ha estat possible perquè, fa un any, el Grup Especial Caní dels Agents Rurals va localitzar una femta a l’Alta Ribagorça. Es tractava de l’excrement d’un gran carnívor i, tot i que s’havia localitzat un mascle de llop, hi havia sospites de la presència d’un segon exemplar. Per comprovar-ho, es van buscar més mostres de femta i se’n va analitzar una que s’havia localitzar a Vilaller. El resultat de l’anàlisi genètica que va fer el laboratori de la UAB, va mostrar que era un individu de la població de llops de l’Europa central i oriental. Era el primer cop que passava a tot l’estat i va permetre estirar el fil.
Es va enviar una mostra per analitzar al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu ja localitzat anteriorment a la regió de Borgonya, a l’est de França. En concret, es tractava d’un individu conegut que també havia estat anteriorment localitzat a Alemanya.
Aquesta és la dispersió més gran d’un llop gris que s’hagi documentat mai a tot el món. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s’havien registrat eren entre Noruega i Finlàndia (1.092km), entre Alemanya i Bielorussia (880 km) i entre Suïssa i Eslovàquia (829km). Des del febrer del 2023 no s’ha tornat a localitzar cap evidència de la presència d’aquest individu a l’Alta Ribagorça.
L’espècie és coneguda per la plasticitat de comportament i la capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre’s per centenars de quilòmetres. Aquest llop n’és un exemple, i revela la capacitat física d’aquest gran cànid salvatge. El seu viatge és especialment impressionant si es té en compte que l’animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges amb ocupació humana d’Europa occidental.
Tot i que es desconeix on es troba ara, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar aquest animal, o fins i tot la seva descendència.
La història d’un viatge llarg
El llop té un nom. Es diu GW1909m. El van detectar el 17 de juny de 2022, quan un conductor va veure un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-Les-Faverney (Haute Saone, França). Va avisar a les autoritats locals que havia vist un animal semblant a un llop i va aconseguir fotografiar-lo. L’Agència Francesa de Biodiversitat (OFB), membre de la xarxa de seguiment de l’espècie a França, va aconseguir recollir uns pèls en un tancat de filferro al lloc on el testimoni va indicar que havia passat el llop. La mostra es van sotmetre a anàlisi genètica i el laboratori de referència Antagene, encarregat de dur a terme aquestes proves va trobar l’haplotip d’ADN anomenat “w1”, que és força inusual per als llops a França.
Com que aquest individu portava un tret genètic que es produeix amb freqüència a Alemanya i zones adjacents al centre i al nord-est d’Europa, es va enviar una mostra per a una anàlisi creuada al laboratori alemany de referència. I el resultat va revelar que aquesta mostra coincidia perfectament amb un mascle anomenat GW1909m pels científics, ja conegut a la base de dades genètica alemanya.
Gràcies a mostres fecals analitzades allà l’agost de 2020 pel Senkerberg Research Institute, se sap que GW1909m va néixer en un grup situat a prop de Nordhorn (Baixa Saxònia), a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos. L’anàlisi va permetre assignar aquest individu al seu grup de naixement, on es va tornar a detectar el maig de 2021. L’evidència genètica demostra que GW1909m devia haver nascut a la primavera del 2020, ja que el seu grup parental no es va reproduir abans d’aquest any.
El seguiment del llop a Catalunya
Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a inici del segle XX. A partir de l’any 2003, se’n van començar a fer les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després, a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha presència d’individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops present a França; per tant, tots d’origen italoalpí. Avui. a Catalunya, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament, tots mascles; els darrers cinc anys no s’hi ha detectat cap femella i, per tant, cap evidència de reproducció.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
