La Nara considera que aquesta mena d’intercanvi, adaptat als temps que corren, permet donar sortida al problema de l’habitatge, i no només en l’entorn rural: «Els pobles i les ciutats estan plens de cases i pisos buits i també hi ha molta gent que no troba lloc on viure. La masoveria urbana és interessant i necessària», reflexiona, si bé és conscient que «no és el mateix anar a una finca el cap de setmana que viure-hi de manera permanent».
En aquest sentit, l’Alfred fa un apunt realista: «Tampoc no hem de ser il·lusos. Falta gent que estigui acostumada a treballar al camp. La cultura s’ha tornat urbana i saber desenvolupar projectes en l’entorn rural no és la tendència actual, i menys entre la gent jove. Però també és veritat que hi ha esperança, i si els que hi estan disposats troben alternatives de masoveria, això facilita molt les coses».
text / Margalida Ripoll
[Aquest fragment pertany a la secció Any 1 del número 23 de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
