Aproximar-se al sector turístic a un illa com Menorca es pot fer de moltes maneres. A Torralbenc ho han fet a través de l’agricultura i del bosc i emmirallant-se en els chateaux francesos o en les finques de la Toscana, la família Urtasun s’ha inventat un nou concepte de luxe turístic a l’estil menorquí: han restaurat una casa de pagès (el que a Catalunya se’n diu masia i a Menorca en diuen lloc) i al seu voltant han recuperat el conreu de la vinya i les oliveres.
Quan la família Urtasun va comprar els terrenys, l’any 2006, ja va tenir clar que hi portarien a terme una recuperació integral. Les 77 hectàrees estaven totalment abandonades i la casa mig derruïda, “i vam començar a restaurar la finca a partir de l’activitat agrícola. Aquesta és la manera de gestionar-la, no hi ha altra opció”, afirma Koldo Urtasun.
La tasca no és fàcil i demana temps, especialment la vinya —que no produeix raïm apte per fer-ne vi fins que la planta no té com a mínim tres anys— o encara més, si tenim en compte que quan César Palomino, un jove enòleg, es va trobar que aquell terreny pràcticament era de pedra. Amb l’assesssorament de savis com el professor José Ramon Lissarrague i amb molt d’assaig i error, van inventar-se un sistema de rases que s’obren enmig de la pedra i que els permet anar plantant-hi ceps amb una certa garantia. Ara tenen 17 hectàrees de vinya i volen créixer una mica més fins arribar a les 22 hectàrees. Una altra de les dificultats afegides és que la tramuntana bufa fort i el sol pica molt, per això els crida l’atenció la solució que s’ha adoptat en algunes de les vinyes més exposades. Els ceps són molt més alts del que és habitual. D’aquesta manera els sarments encara verds, es deixen créixer fins que són molt llargs i ells mateixos creen una mena de pèrgola natural que protegeix el raïm a sota. D’aquesta tècnica se’n diu sprawl.
A banda d’això, elaboren vi des de l’any 2016. En aquests moment fan 65.000 ampolles anuals de prop de deu varietats, algunes d’internacionals i d’altres que han recuperat. És té constància que alguns raïms que associem amb l’illa de Mallorca, com el manto negro o el premsal, també s’havien conreat a Menorca, i per això també n’han plantat i els estan vinificant.
La finca en aquests moment bull de vida i la recuperació de la vinya, l’olivera, la conservació del bosc o la restauració de les parets de pedra seca que conformen el paisatge típic menorquí han fet créixer la biodiversitat. De fet, a les portes de l’estiu, centenars de papallones donen la benvinguda als hostes que s’acosten a aquest allotjament de luxe i es habitual detectar-hi la presència de milanes, tortugues i eriçons. Completen el quadre de la biodiversitat amb ovelles i ases que ajuden en la gestió agrícola.
No viuen d’esquena al canvi climàtic, per això estan preparant una bassa que pugui recollir aigua de pluja i en alguns punts ja han instal·lat reg de suport, una part de l’energia l’obtenen del sol amb plaques fotovoltaiques i estan en procés de retirar el plàstic, que estan substituint per materials biodegradables.
A més de les 27 habitacions, també tenen un restaurant obert al públic en general, amb una oferta basada en producte locals. Crida l’atenció la carta de vins, que és especialment extensa i que va rebre una distinció per part de la revista Wine Spectator. La família Urtasun és especialment sensible a la qüestió vinícola, ja que també és propietària del celler Remírez de Ganuza a la Rioja Alavesa.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
