Les zones rurals de l’estat espanyol han perdut 5,3 milions d’habitants entre 1960 i 2021. Aquest fet ha posat les polítiques de repoblament a l’ordre del dia per aconseguir fixar població als pobles i al camp i atraure nous habitants. Per primera vegada, la ciència ha estudiat el fenomen des de la perspectiva ecològica, analitzant l’impacte que pot tenir en l’entorn natural. La conclusió és que l’escenari més favorable per protegir la natura i revertir el despoblament és practicar un ús extensiu del territori.
Així s’exposa en un article de revisió publicat recentment a la revista People and Nature, de la British Ecological Society, que, liderat pel Centre de Recerques Ecològiques i Aplicacions Forestals (CREAF) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha reunit experts d’altres institucions.
“Veiem que potenciar activitats extensives fa que la gent pugui romandre a poblacions petites, perquè dona oportunitats de feina i comerç local. Però, alhora, també poden tenir un impacte positiu en l’entorn natural o, si més no, minimitzar-ne els resultats negatius, afavorint la silvopastura i la capacitat que té per reduir el risc d’incendis, o l’agroecologia, que proveeix d’aliments a la població, però també disminueix la contaminació al sòl i a les aigües”, explica Paco Lloret, investigador del CREAF i de la UAB i primer autor de l’estudi.
L’ús extensiu engloba un ampli ventall d’activitats amb repercussions positives sobre l’entorn natural i social i potencia una economia local i sostenible, mitjançant l’agroturisme (per exemple amb rutes per a observar ocells); la ramaderia extensiva i el silvopastoreig, que mantenen prats, espècies d’ocells i papallones autòctones; l’agricultura ecològica o regenerativa, que redueix els fertilitzants químics i disminueix els contaminants, reviu la terra i captura més CO2 al sòl o diversificar energies renovables —com la solar i l’eòlica— pel territori. Alhora, s’hi inclouen iniciatives per recuperar els processos naturals, com ara potenciar les cobertes vegetals.
Per arribar a aquesta conclusió, els autors han creat una nova metodologia amb què han analitzat cinc escenaris diferents a zones de l’interior de l’estat: continuar com fins ara i no dur a terme cap estratègia —una opció suposa mantenir les polítiques que porten a l’abandó i que generen diversos impactes ambientals—; implementar polítiques exclusivament conservacionistes per a incrementar els espais naturals; potenciar activitats intensives —per exemple, grans extensions de monocultius, ramaderia intensiva o instal·lacions energètiques i indústries basades en el carbó—; mantenir el paisatge tal com està distribuït actualment, de manera que es preservin els hàbitats naturals, de conreus i de pastures tal com els trobem avui; o, finalment, promoure un ús extensiu del territori. Sota aquests escenaris, han avaluat, revisant la literatura científica publicada al voltant d’aquesta qüestió a l’estat, si milloren o empitjoren cinc indicadors ecològics: biodiversitat, emmagatzematge de CO2, contaminació, reserves d’aigua, conservació del sòl i també la tendència demogràfica en les àrees rurals —és a dir, si la població creix, disminueix o es manté—. “L’anàlisi no s’ha focalitzat en localitats concretes”, puntualitza Lloret.
No hi ha una solució universal
“Els nostres resultats indiquen que no hi ha cap solució que tregui un excel·lent en tots els indicadors, però l’ús extensiu del territori és l’opció que mostra una tendència més positiva, tant en l’indicador de població com en els ecològics”, apunta l’investigador Fernando Valladares, del Museu Nacional de Ciències Naturals d’Espanya-Centre Superior d’Investigacions Científiques. No obstant això, aquest escenari es pot combinar amb altres, tot depèn de l’objectiu i la realitat de cada zona. “Aquesta metodologia, precisament, ens ajuda a analitzar què passa si prenem una via o una altra”, comenta Lloret. Per exemple, si l’objectiu principal és preservar determinades espècies d’un parc natural, allà la prioritat serà implementar polítiques de conservació, i això pot implicar restringir l’activitat humana. Com a resultat d’aquesta acció, els indicadors de biodiversitat, reserves d’aigua i conservació del sòl augmentaran molt, “però hem de tenir en compte que en aquest escenari la tendència de la població és negativa”, explica Lloret.
L’opció de la intensificació és la que treu pitjor nota en tots els indicadors ambientals ja que, entre altres efectes, augmenta la contaminació elevant la quantitat de nitrats en el sòl, redueix la biodiversitat als ecosistemes provocant la pèrdua d’insectes i pol·linitzadors, i disminueix les reserves d’aigua, sense generar un augment de la població. “És cert que la intensificació pot augmentar la població, però no tant com en el cas de les activitats extensives, i, a més, aquesta millora sovint és transitòria”. Respecte a l’opció de ‘continuar com ara i no fer res, els autors assenyalen que no resol el problema de la despoblació, que continua a un ritme accelerat.
Pel que fa a l’escenari de mantenir els hàbitats estàtics, els autors expliquen que tot i que s’observa una tendència positiva en diversos indicadors, no és la millor estratègia. Aquesta conclusió es basa en el fet que els ecosistemes són dinàmics i no una postal fixa: avui, per exemple, tenim un context climàtic i de contaminació molt diferent al dels anys vint del segle passat, on hi havia molta pressió sobre el territori per la sobreexplotació ramadera, l’activitat agrària, els regadius o l’extracció de fusta, que va provocar la desforestació i l’erosió del sòl. I d’altra banda, hi ha elements propis de la biodiversitat —com certes espècies d’aus o les papallones— que per desenvolupar-le necessiten els espais oberts que al seu moment va generar la interacció humana. El que és important és que “per mirar el futur, és clau saber com van modificar el paisatge els nostres avantpassats i les espècies lligades a la història cultural; entendre’n l’origen també ens pot ajudar a preservar-les”, explica Adrián Escudero, investigador de la Universitat Rey Juan Carlos.
“Esperem que els gestors del territori facin servir la metodologia que hem desenvolupat quan prenguin decisions per reduir l’abandó rural”, finalitza Lloret
Al costat dels citats Paco Lloret, Adrián Escudero i Fernando Valladares, aquesta recerca també la signa Joan Lloret, de l’Institut de Geociències-CSIC i la Universidad Complutense de Madrid.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
