L’oli català torna estar en crisi. Amb una campanya que encara no ha finalitzat, els números que Unió de Pagesos ha presentat aquest dimarts no són gaire esperençadors. La comarca del Montsià hauria perdut el 90% de la collita, el Baix Ebre el 85%. A la Terra Alta, la situació és més greu i el secà gairebé hauria perdut tota la collita. “A la Terra Alta, pràcticament no han collit”, explica Carlos Sanz, membre de l’executiva de l’oli a la sectorial territorial de les Terres de l’Ebre. A la zona de reg de suport de Riudecanyes (Baix Camp), la collita també ha estat pràcticament nul·la. Al secà del Camp de Tarragona els valors han estat inferiors a la mitjana de producció. A la Plana de Lleida, en secà, la pèrdua arriba al 80% i en reg de suport, al 50%. A les comarques centrals, les pèrdues de collita se situen al voltant del 60% i al Baix Empordà entre el 60% i el 70%.
La sequera continuada dels últims quatre anys, una ventada d’abans de Nadal i la població desmesurada i descontrolada d’estornells són la causa d’aquesta baixada de producció que, a més, es veu agreujada pel poc rendiment de les olives que finalment es poden collir. Per elaborar un litre d’oli calen, com a mínim, deu quilos d’olives, quan en èpoques normals els rendiments estan al voltant del 20%, és a dir, que, per fer un litre d’oli, amb quate o cinc quilos d’olives n’hi ha prou.
Amb tot, des d’Unió de Pagesos es mostren molt preocupats per la viabilitat de les explotacions oliveres. “La pagesia mai no ha volgut vendre el seu producte car, perquè no és bo per ningú, però ara mateix el conreu d’olivera no és viable. Un litre d’oli en origen s’hauria de pagar a 8 euros”, afirma Jordi Pascual, responsable nacional de l’Oli d’Unió de Pagesos.
L’impacte desmesurat dels estornells al Baix Ebre i al Montsià
El maldecap més gran que es troben els productors d’olives al Baix Ebre i al Montsià, en aquests moments, és la superpoblació d’estornells. Expliquen que han confluït una sèrie de circumstàncies que fan que ara mateix, els estornells es mengin quaranta tones d’olives d’olives. El marge de maniobra per controlar aquestes aus és molt petit.
La plaga és fruit, d’una banda, de la introducció d’aquesta espècie a algunes zones per contrarestar la plaga d’eruga dels pins. Però, segons expliquen des d’Unió de Pagesos, a aquests ocells els resulta més fàcil menjar olives que no pas menjar-se la processionària. D’altra banda, afirmen que, amb l’increment de temperatures, aquests estols han deixat de ser migratoris, s’han sedentaritzat en algunes zones on han criat, fet que provoca un increment de la població. Finalment, quan aquestes aus sedentàries es creuen amb els estornells migratoris que venen cap a Catalunya, la devastació encara és més gran. “És molt difícil fer-se el càrrec de l’estrès emocional que suposa veure com aquests ocells es mengen cinc mil quilos cada dia de la teva finca”, explica Carlos Sanz. Aquest sindicalista afegeix que la situació està tan descontrolada que no la poden combatre ni amb batudes de caçadors ni amb cap altre sistema.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
