Un vídeo del canal 3/24 s’ha convertit en un dels més compartits els últims dies de tan entranyable com el troba tothom, segons reflecteixen els comentaris de les publicacions a les xarxes socials. Al vídeo, s’hi veuen unes padrines de la Granja d’Escarp (Segrià) que expliquen com queden amb les veïnes i amb les amigues quan el sol de l’estiu ja s’ha post per passar una estona prenent la fresca. D’aquest costum, en diuen lo corrinxo.
Són un grup de dones, la majoria grans, que treuen una cadira al carrer i fan petar la xerrada. Una estampa no que no és exclusiva de la Granja d’Escarp. sinó que es pot veure a molts pobles i fins i tot a alguns barris perifèrics de les ciutats, però cada vegada menys.
Elles mateixes expliquen que parlen de tot i de res, de coses importants o trivials o, fins i tot, es critiquen entre elles: “Això sí, quan no són al davant”, precisa Aurora Jové, de 93 anys, mig fent broma, mig seriosament.
El corrinxo, és un element propi dels entorns rurals que corre el risc de desaparèixer, però que, com moltes altres activitats ancestrals, ara es pot convertir en una eina per lluitar contra la soledat de la gent gran als pobles, cada vegada més habitual.
Algunes d’aquestes dones viuen soles i aquest és el moment en què socialitzen. La Maria Ballester es dutxa i es vesteix per baixar a fer lo corrinxo, i la Maria Estiarte diu que, d’aquesta manera, passen una estona juntes.
Lo corrinxo és una tradició terapèutica espontània. De manera natural, aquestes dones es busquen, es troben i es fan companyia. No ho és, però podria ser-ho, una de les accions del projecte Vincles que explicàvem en aquesta notícia. Volen lluitar contra la soledat no desitjada en comunitats de l’Alt Pirineu i l’Aran. Els responsables del projecte, comencen per analitzar la situació de cada entorn i després desenvolupen mesures perquè la gent gran pugui envellir a casa seva, sense córrer el risc de sentir-se soles.
En aquesta mateixa línia, l’Institut Català de la Salut a la Catalunya central ha posat en marxa un programa amb què organitzen dinars a restaurants destinats a usuaris que viuen sols per contribuir, precisament, a atenuar la seva sensació de soledat. Ho explicàvem en aquesta notícia que podeu recuperar seguint aquest enllaç.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
