La Cèlia Àvila i l’Amparo Sánchez no són joieres de professió. S’han conegut treballant en el sector social, “però ara se’ns ha despertat el costat creatiu”, diu la Cèlia. Ja a un any que, fora de l’horari laboral, es dediquen a dissenyar, elaborar i vendre Lespardenyeta, que és el nom que han donat a un penjoll creat per elles i que reprodueix una espardenya tradicional en miniatura feta a amb or i plata. Més que artesanal, és una joia artesanalíssima: fins ara n’han venut 300 —a través del seu web i a la botiga barcelonina de La Manual Alpargatera—. Totes han requerit una dedicació molt personal i la col·laboració d’altres artesans locals de l’entorn de Barcelona per fer possible que cada peça única transmeti la senzillesa d’aquest calçat popular. Diuen que s’han inspirat “en els petits amulets que serveixen per recordar un lloc, un viatge i una cultura.” En aquest cas, la seva pròpia. Treballen des de Barcelona, però l’Amparo és de Navarcles (Bages) i la Cèlia, de Lleida.
Què les va portar a introduir-se en aquest món venint d’un sector tan diferent?
Amparo: Eren les vigílies de Nadal, i entre els companys de feina tothom parlava de què podrien regalar a casa. En les converses, enteníem que la gent buscava uns regals que, més que valor material, fossin un sentiment, que tinguessin un significat que anés més enllà. Nosaltres dues en parlàvem i vam pensar en les joies. Però també en les espardenyes, que evoquen moltes coses: una tradició, una infantesa, una història personal…
I els clients ho han entès així?
Amparo: Quan ens en compren, ens parlen del Mediterrani, de l’estiu, dels castellers… Ens arriben moltes històries i totes són molt emocionants: “els meus pares es van conèixer ballant sardanes”, “el meu avi era espardenyer de Mataró”… Amb alguna història gairebé plorem, com quan ens en van encarregar una per a una àvia sardanista que feia cent anys!
Cèlia: I ens han arribat encàrrecs de Nova York, Miami, Roma… De catalans que hi viuen als qui aquesta joia els desperta un sentiment de nostàlgia.
Amparo: I no només n’hem fet per a dones. Un xef, per exemple, ens va demanar que n’hi féssim una arracada.
Sense ser joieres, com van començar aquest projecte?
Amparo: Primer de tot, vam anar a la botiga de la Manual Alpargatera, de Barcelona, per comprar-hi unes espardenyes petites. Les vam dibuixar i després vam posar-nos en contacte amb tallers de joieria, que treballen amb impressores 3D, perquè primer volíem veure el disseny en 3D, amb resina, per veure com quedava. En miniatura havia de semblar igualment una espardenya autèntica.
Van trobar complicitats?
Cèlia: Amb un taller de Gavà format per tres dones —la mare, la filla i una altra companya— ens hem entès molt bé. Fins i tot, una d’elles va recuperar les seves esperdenyes de petita i les ha penjat dins d’un marc! Karois, es diuen. Treballen fins i tot amb les joies de Lorenzo Queen!
Amparo: La veritat és que són molt entusiastes del nostre projecte. Jo diria que són les primeres que se’ns van prendre seriosament!
Cèlia: Amb elles, amb les nostres famílies (que ens ajuden amb les noves tecnologies), de tothom n’anem aprenent a poc a poc. Encara ens estem formant, n’anem aprenent cada dia.
Amparo: Però l’acabat de Lespardenyeta el fem nosaltres, per això cada peça és diferent. El polit és manual i ha de transmetre les textures de les espardenyes: la sola d’espart, la lona de cotó, la punta de tela de sac, les vetes…
El packaging és una capsa de llautó decorada amb una litografia del segle XIX, té un aspecte antic.
Amparo: Tot el producte és local, des del disseny fins al packaging. És una joia de quilòmetre zero, teníem molt clar que tots els professionals que hi participessin havien de ser d’aquí: d’Argentona, de Polinyà, de Gavà…
Veuen el moment de créixer o, fins i tot, de canviar la seva professió de sempre per aquesta nova?
Cèlia: Crec que podem créixer bastant, però hem de pensar més models. De tota manera, preferim fer-ho a poc a poc, però bé. Els artesans amb qui col·laborem ens diuen que així anirem bé, partint d’un projecte que ha començat amb pocs gaires recursos. Però és que ens interessa més la qualitat que fer-ne moltes.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
