Quan pensem en papallones metropolitanes, sovint ens venen al cap les que volen als parcs i jardins de les grans ciutats. I cal tenir present que el Besòs i el Llobregat, els dos rius que travessen l’àrea metropolitana de Barcelona, generen espais que contribueixen a naturalitzar les ciutats i beneficien la biodiversitat.
Amb l’objectiu de quantificar aquesta biodiversitat, l’Observatori Metropolità dePpapallones mBMS —un projecte de ciència ciutadana coordinat pel centre de recerca en ecologia CREAF i impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)—, ha incorporat tres noves zones de mostreig al canal del riu Llobregat. Concretament, els tres transsectes fluvials on la comunitat de voluntaris i voluntàries ha fet el seguiment se situen als aiguamolls de Molins de Rei, al Parc Agrari de Sant Boi de Llobregat i a Ca n’Albareda (Sant Andreu de la Barca).
Les primeres dades extretes indiquen que, durant l’any 2025, aquests espais fluvials han registrat la mateixa diversitat d’espècies que els parcs urbans, en total 18 espècies diferents. Tanmateix, la quantitat d’individus registrada ha estat força superior. L’abundància mitjana registrada a espais fluvials ha estat de 28,2 papallones, mentre que les dades dels parcs van registrar 19,3 i a les platges només 10,2.
Tal com assenyala Joan Pino, responsable científic de l’mBMS, director del CREAF i catedràtic d’Ecologia de la UAB, aquests resultats recorden el pes dels espais fluvials dins l’entorn metropolità. “Si en només un any ja s’han trobat les mateixes espècies que de mitjana trobem als parcs, és probable que durant les pròximes temporades aquests espais fluvials vagin guanyant importància com a zones d’especial interès per a les papallones”, recalca el doctor Pino.
Els motius d’aquesta abundància són evidents. La raó és que els espais fluvials ofereixen hàbitats oberts amb molta diversitat de flora i, a més, tenen períodes vegetatius i floració més llargs perquè hi ha més aigua, “per tant, les papallones tenen més aliment i durant més temps”. De fet, fins i tot s’ha arribat a detectar una papallona damer rogenc (Melitaea didyma), de la qual, fins ara, només se n’havien identificat tres exemplars. “Aquesta observació destaca la importància de mantenir els esforços en els nous transsectes que es realitzen als trams del riu Llobregat, ja que això permet detectar espècies pròpies d’ambients oberts i erms, així com de conreus en zones d’agricultura extensiva, com el damer rogenc”, apunta l’expert.
Els resultats d’aquest primer any mostren una presència dominant de la blanqueta de la col (Pieris rapae), que concentra el 70,4% de totes les observacions registrades seguides, molt per sota, de la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb un 8,2% d’observacions. La resta d’espècies, fins a arribar a les 18, estan sota del 3% d’observacions. “La blanqueta de la col fa migracions seguint els cursos fluvials i això pot explicar l’espectacular dominància d’aquesta espècie als espais fluvials del Llobregat”, detalla Pino.
Deixant de banda la biodiversitat dels rius, el 2025 ha estat un any molt positiu per a les papallones metropolitanes. De fet, l’mBMS, ha registrat un total de 15.206 individus, la xifra més alta des de l’inici del projecte l’any 2019, i també un rècord de diversitat amb 45 espècies detectades. Els experts assenyalen que aquestes dades són una gran notícia, ja que les papallones són un clar indicador de la salut dels ecosistemes.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
