La sequera afecta a les papallones metropolitanes, més en el nombre total que no pas en la diversitat d’espècies, i n’ha provocat la disminució del 32,8% de mitjana. En alguns casos, la pèrdua ha estat d’entre el 50% i el 90%, mentre que la quantitat d’espècies en el conjunt de l’àrea metropolitana s’ha mantingut.
Aquests són alguns dels resultats de l’estudi que ha presentat l’Observatori metropolità de papallones mBMS —que estudia aquests pol·linitzadors que viuen als parcs i platges metropolitans — amb la col·laboració de l’Institut Metròpoli i el centre de recerca en ecologia CREAF.
El cinquè informe de resultats presenta una primera radiografia de la situació de les papallones metropolitanes després de tres anys de sequera i mostra que el nombre d’exemplars observats ha disminuït del 32,8 % durant el 2023 respecte de la mitjana del projecte. “Si normalment el voluntariat compta dinou papallones en cada mostreig que fa als parcs i les platges, durant el 2023 n’ha comptat tretze, una tercera part menys”, certifica Joan Pino, director del CREAF, catedràtic d’ecologia de la UAB i corresponsable científic de l’mBMS. El projecte, però, ha arrencat aquest 2024 amb bon peu i amb moltes papallones gràcies a les pluges primaverals.
Les papallones són capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn, per això es consideren organismes bioindicadors.
Algunes perden, d’altres guanyen
Aquestes dades són una mitjana per al conjunt d’espècies, però, en detall, l’Observatori ha detectat que tres espècies han patit una disminució més important que la resta. És el cas de la saltabardisses de solell (Pyronia cecilia), la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i la margenera comuna (Lasiommata megera), amb disminucions del 90%, 70% i 50 %, respectivament. “La saltabardisses de solell pràcticament ha desaparegut dels parcs i les platges. Si abans se’n veien uns 250 exemplars cada any, el 2023 només se’n van comptar 30”, recalca Pino.
El projecte de ciència ciutadana també ha detectat tres casos d’espècies que han augmentat durant la sequera, com la blaveta estriada (Leptotes pirithous), la blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) i la safranera de l’alfals (Colias crocea), amb augments del 60, 35 i 10 %, respectivament. “No obstant això, els guanys no compensen les pèrdues i, en general, les poblacions de papallones han disminuït, la qual cosa evidencia el seu paper com a bioindicadors molt sensibles a les condicions de sequera”, aclareix Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS. La sequera, doncs, “pot estar induint una selecció d’espècies, ja que algunes poden suportar millor que d’altres aquestes condicions tan extremes, o fins i tot treure’n partit”, afirma Pino.
Malgrat aquesta situació, el projecte confirma que la sequera afecta més el nombre total de papallones que no pas la quantitat d’espècies, ja que la quantitat fins i tot ha crescut i s’han vist sis noves espècies el 2023. Aquestes papallones noves que el voluntariat ha detectat per primer cop són escasses, singulars i pròpies d’ambients més naturalitzats i madurs que les que s’esperaria trobar en parcs metropolitans: l’argentada comuna (Argynnis paphia), la verdeta d’ull blanc (Callophrys rubi), el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), el faune lleonat (Hipparchia semele), l’angelet comú (Leptidea sinapis) i l’arlequí (Zerynthia rumina).
Així, el projecte ha enregistrat 44 espècies durant el darrer any i, en els cinc anys que dura, ha sumat 52 espècies de papallones observades als parcs i platges metropolitans, que corresponen al 25,6 % de les espècies detectades a Catalunya.
Les pluges fan revifar les papallones
Malgrat la baixada dràstica del nombre total de papallones observades el 2023, les pluges d’aquesta primavera han capgirat la situació. Les dades preliminars obtingudes són clares: “Si durant aquestes dates acostumàvem a veure unes dotze o tretze papallones de mitjana a cada visita, ara el voluntariat en veu 29”, afirma Domene. Són unes quantitats molt per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys de projecte.
Certament, “el voluntariat reporta constantment com de verds i florits estan enguany els parcs metropolitans”, afirma Jordi Bordanove, coordinador dels Serveis de Gestió de Parcs i Platges de l’AMB. I és que l’mBMS posa de manifest la contribució remarcable dels diferents hàbitats dels parcs i les platges metropolitans, que afavoreixen la diversitat de papallones diürnes de Catalunya. També cal recalcar que “bona part d’aquesta diversitat és fruit de l’aplicació de solucions basades en la natura amb mesures de gestió innovadores i específiques per a les papallones diürnes i també per a altres organismes per promoure la biodiversitat als parcs i platges metropolitans”, conclou Bordanove.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
