El troncs dels arbres bateguen. Es contrauen de dia perquè es buiden quan l’aigua s’evapora per les fulles i s’expandeixen de nit quan es reomplen d’aigua a través de les arrels. Però un estudi ha comprovat que quan els arbres estan exposats a episodis de calor extrema aquest batec es desequilibra i els fa més vulnerables.
L’autor de l’estudi que s’ha publicat a Nature Communications és Rafael Poyatos, investigador del CREAF, que va comprovar que durant l’estiu del 2018 els arbres centreeuropeus es van contraure el doble que en condicions normals perquè, de dia, perdien massa aigua a causa de l’onada de calor que va patir el continent i no eren capaços de reomplir-se de nou durant la nit. “Aquest aprimament reflecteix la deshidratació de l’arbre, que queda tocat durant anys perquè serà menys resilient i més vulnerable als canvis ambientals que es puguin donar per la crisi climàtica, com les plagues o episodis de sequera”, explica Poyatos.
Per fer l’estudi, un equip de 59 institucions de 17 països diferents, han recollit com variava el diàmetre de l’arbre cada mitja hora en 50 llocs diferents de tot Europa, i s’han aglutinat dades de més de 400 arbres diferents de 21 espècies. En aquest estudi no s’han recollit dades a la península Ibèrica.
L’equip investigador ha utilitzat una base de dades enorme que recull el bategar de més de 400 arbres de tot Europa cada mitja hora. Això és possible gràcies a una xarxa europea de dendròmetres automàtics, uns braçalets metàl·lics que abracen els troncs i que són capaços de mesurar aquests canvis invisibles als nostres ulls. Qualsevol canvi en el diàmetre queda registrat cada mitja hora en un receptor de dades i el resultat mostra els batecs del tronc, com un electrocardiograma forestal. Evidentment, a més del batec diari, els dendròmetres també enregistren quan i quant creixen els arbres.
El batec del tronc al ritme de l’aigua
El batec dels boscos va al ritme de l’aigua que té el tronc al seu interior. Igual que el cor amb la sang, l’arbre bombeja aigua de les arrels fins l’atmosfera per reemplaçar la que perd per la transpiració a les fulles. Creua tot el tronc de baix a dalt. A l’alba, el tronc està inflat al seu màxim i l’aigua comença a moure’s per dins l’arbre cap amunt, fins escapar-se per les fulles, evaporada per la calor i la fotosíntesi. Al migdia, el tronc ha perdut molta aigua i s’ha contret. En aquell moment té el mínim diàmetre del dia. Durant la tarda i, sobretot, quan el sol s’amaga i arriba la nit, l’arbre es reomple, absorbeix aigua a través de les arrels i el cicle torna a començar. Com un batec, expansió i contracció constants.
Els resultats de l’article demostren que els arbres del centre d’Europa, sota condicions de calor extrema, evaporen molta més aigua per les fulles durant el dia que la que després són capaços de reomplir per les arrels durant la nit. Així, durant el dia es buiden molt més que no pas es reomplen durant la nit i pateixen aquesta deshidratació que s’agreuja si la sequera perdura.
Segons l’espècie, l’afectació és una o una altra. Els roures son més capaços de reomplir els seus troncs durant la nit, les seves arrels estan més adaptades a trobar aigua més endins de la terra. Al contrari, les pícees (Picea abies) i el pi roig (Pinus sylvestris) no són tan eficients, sobretot les pícees, i pateixen molt més les onades de calor.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
