La sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona ha estat l’escenari de la presentació d’una obra coral que repassa mil anys d’història de la ciutat. La petjada alimentària de Barcelona. Xarxes de proveïment i transformacions agràries (segles XI-XXI) és un llibre que aglutina treballs i recerques de més de vint historiadors, cadascun amb una especialització concreta diferent, per integrar la història de l’alimentació i la història agrària, dues màteries que sempre s’han estudiat per separat. El llibre mostra la interrelació entre el passat urbà i el rural, “perquè les necessitats alimentàries de la ciutat han configurat els paisatges agraris”, segons Jordi Planas, un dels tres editors de l’obra, juntament amb Enric Tello i Mercè Renom.
Des d’una perspectiva contemporània, Tello ha destacat la importància de la creació d’una Oficina Conjunta d’Alimentació Sostenible entre la Generalitat, el Pla Estratègic Metropolità i l’Ajuntament de Barcelona: “Després de molt de temps, la ciutat torna a tenir polítiques alimentàries”. S’hi ha referit d’aquesta manera perquè, a l’edat mitjana i fins ben entrada l’edat moderna, els consells municipals —en el cas de Barcelona, el Consell de Cent— van ser els encarregats del proveïment alimentari de la ciutat, assumint el control dels preus i vetllant per l’aliment com a bé comú. De fet, aquesta consideració dels aliments com a bé comú no ha tingut sempre la mateixa importància, ja que ha transitat entre èpoques en què es practicava el que els autors denominen “economia moral” i d’altres en què aquesta consciència s’havia diluït.
Si bé tots els autors remarquen la importància d’haver posat en comú diversos treballs de recerca i haver-los fet encaixar en un relat conjunt, tenen clar que encara hi ha molts aspectes per estudiar, com per els gremis, per exemple. Mercè Renom, ha destacat la descoberta que el gremi de revenedors, una figura molt important de la història agrària i alimentària de Barcelona, i que té la singularitat que les dones hi van ocupar un paper rellevant, pel fet que, a diferència d’altres, durant 150 anys va ser mixt. d’haver estat mixt —és a dir, durant 150 anys i per tant les dones hi van ocupar un paper rellevant.
Jaume Dantí, l’historiador convidat en aquesta presentació i gran expert en la historia moderna de Catalunya, ha recordat que des de fa mil anys i fins fa relativament poc, la gran preocupació era l’autoabastiment. Ha destacat que a la segona meitat del segle XVIII, quan es perd el control municipal sobre els mercats, es produeix “un punt d’inflexió que canvia el sistema alimentari i s’arriba a la insostenibilitat d’avui”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
