Un estudi liderat per l’IDAEA-CSIC i el CREAF, explora el llenguatge químic de les molses i els factors que influeixen en les seves emissions. Aquestes plantes diminutes i modestes habiten la Terra des de fa milions d’anys i amaguen un secret fascinant: emeten compostos químics volàtils que podrien servir per defensar-se de l’estrès que pateix el seu entorn.
La recerca, liderada per Ana María Yáñez-Serrano, investigadora associada del CREAF i de l’IDAEA-CSIC, comenta que aquesta habilitat podria ajudar a la seva supervivència i adaptació al canvi climàtic, tal com passa en altres plantes superiors. L’estudi evidencia que els briòfits emeten compostos orgànics volàtils (COV), unes molècules que permeten a moltes plantes “parlar” entre elles i amb els ecosistemes que les envolten. Tot i que la comunicació a través d’aquests compostos ja s’ha documentat en altres espècies vegetals, el cas dels briòfits continua sent tot un misteri. Aquesta investigació, tot i que encara no desxifra per complet les funcions d’aquests compostos, obre la porta a noves línies de recerca per entendre millor el seu llenguatge químic i el paper essencial que podrien tenir en l’equilibri dels ecosistemes terrestres.
Aquests missatges químics tenen una doble funció en les plantes, i és possible que amb més estudis en briòfits es puguin veure aquests mecanismes també en ells. D’una banda, aquests compostos podrien activar la maduració per créixer, i de l’altra, per coordinar-se entre espècies per enfrontar-se a desafiaments com la calor, la sequera, la competència per la llum o la depredació. Un exemple és el de l’isoprè, que es pot considerar com una hormona volàtil que desencadena una reacció immediata per defensar-se de l’estrès abiòtic per calor en qüestió de minuts. Un altre exemple és el limonè, que actua directament com a repel·lent contra possibles depredadors.
“La majoria de les espècies de briòfits que hem analitzat en l’estudi no s’havien mesurat fins ara. El que hem descobert amb aquesta recerca servirà per comprendre millor com es comuniquen i què desencadena l’emissió de compostos orgànics volàtils per part dels briòfits”, relata Ana María Yáñez-Serrano.
Una cosa curiosa que revela aquesta investigació és que no totes les espècies de briòfits “s’expressen” de la mateixa manera. Algunes, a les quals se les considera grans emissores, alliberen quantitats generoses de compostos volàtils quan tenen una major productivitat -és a dir, un nivell més alt de fotosíntesi-. Per altra banda, altres es classifiquen com a baixes emissores, perquè produeixen quantitats molt més discretes. Així les espècies que alliberen més compostos volàtils podrien tenir un avantatge competitiva respecte d’altres, per exemple, per repel·lir depredadors de forma més eficaç. Ana Yáñez-Serrano explica que aquesta diferència podria ser important no només per a la supervivència individual de cada espècie, sinó també per a la salut i l’equilibri de l’ecosistema.Un altre cas que posa en relleu aquesta dinàmica l’explica un estudi internacional dirigit per Eliška Vicherová, on es va demostrar que la molsa Hamatocaulis vernicosus pot detectar els compostos volàtils emesos per una altra espècie, Sphagnum flexuosum, i afectar no només el seu propi creixement, sinó també la composició de les seves emissions.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
