Les activitats extractives, com les mines i les pedreres, són imprescindibles per obtenir materials de les quals depèn bona part de la nostra economia. Tot i això, també comporten un fort impacte ambiental, ja que poden provocar problemes de contaminació de l’aigua i de l’aire, a banda de suposar una degradació paisatgística. Però, en aquest sentit, un estudi en el qual ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) apunta que aquests espais es poden regenerar per tornar a exercir una funció en la preservació de la biodiversitat.
La investigació conclou que, si s’apliquen les mesures adequades, moltes explotacions mineres poden arribar a convertir-se en illes de biodiversitat. Els resultats es basen en l’anàlisi de més de 500 mines i pedreres de deu països europeus i han estat recollits en un document de recomanacions elaborat per la Society for Ecological Restoration Europe (SERE).
Segons els investigadors, la recuperació d’aquests espais hauria de tenir un paper destacat dins dels plans nacionals de restauració que els estats membres de la UE estan desenvolupant arran de la nova normativa europea sobre restauració de la natura. Tot i això, remarquen que l’èxit de la recuperació depèn de comprendre bé les condicions de cada lloc i de mantenir un seguiment a llarg termini.
L’estudi identifica cinc grans barreres que actualment frenen la restauració efectiva de mines i pedreres. Entre aquestes, els autors destaquen especialment la manca d’alineació entre la legislació vigent i els objectius europeus de restauració ecològica.
Vicenç Carabassa, investigador del CREAF i un dels autors de l’estudi, assenyala que els marcs normatius actuals continuen sent insuficients. «La primera barrera és alinear els marcs legals actuals, que encara són massa poc ambiciosos, amb els objectius de restauració europeus. La segona és millorar els incentius perquè tots els actors implicats s’hi comprometin i disposin de més eines per actuar», explica.
Per superar aquests obstacles, l’estudi proposa cinc solucions. Una de les principals és establir sistemes de seguiment basats en criteris científics que permetin avaluar l’evolució dels espais restaurats a llarg termini.
A més, els experts recomanen donar guies pràctiques adaptades a les característiques de cada territori, fer un seguiment de les explotacions i reforçar la col·laboració entre administracions, sector i agents del territori.
Els resultats de la investigació mostren que moltes explotacions abandonades poden evolucionar cap a refugis o illes de biodiversitat. Amb una planificació adequada i, en alguns casos, aprofitant la capacitat de regeneració natural dels ecosistemes, aquests espais poden transformar-se en prats, matollars, boscos joves o zones humides.
Les antigues sorreres, per exemple, poden acabar generant dunes i talussos vegetats que ofereixen refugi a nombroses espècies. De la mateixa manera, les basses formades després de l’extracció de materials poden convertir-se en espais de cria per a amfibis en declivi. Les parets verticals de roca o sorra, per la seva banda, esdevenen punts de nidificació per a diverses espècies d’ocells.
Aquesta diversitat d’ambients és especialment valuosa en zones agrícoles intensives, on el paisatge acostuma a ser molt homogeni. En aquests contextos, les explotacions restaurades poden actuar com a refugis per a insectes, papallones i plantes.
«Cal entendre que aquests espais no substitueixen els ecosistemes ben conservats, sinó que els complementen, ajudant a ampliar i enfortir la xarxa d’espais naturals en un context de creient pressió sobre el territori”, destaca Carabassa.
Un dels casos més destacats és el de La Falconera, una antiga pedrera de roca calcària situada al massís del Garraf. Durant els darrers anys, investigadors del grup Protecsols del CREAF han treballat en diversos projectes destinats a millorar les pràctiques extractives i fer-les més respectuoses.
Les actuacions han consistit, entre altres mesures, en la creació de sòls artificials elaborats amb terra, palla i compost orgànic. Sobre aquests nous substrats s’han implantat espècies vegetals adaptades a les condicions mediterrànies que han permès recuperar hàbitats d’interès ecològic, com la màquia mediterrània i els prats secs calcícoles.
Aquestes actuacions també beneficien espècies protegides com l’àguila cuabarrada, que troba en aquests espais noves àrees de refugi i alimentació.
Els investigadors destaquen que Catalunya es troba entre els territoris més avançats en aquest àmbit. Actualment, la restauració d’activitats extractives ja incorpora criteris científics consolidats i disposa d’eines específiques, com manuals tècnics de restauració i protocols de seguiment amb drons.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
