“Fra Valentí recorda que aquell vincle profund amb la terra d’aquest fill de pagesos va renéixer en ell, com si fos una força latent i adormida, molt temps després, quan va arribar al convent. Abans, treballava a la Caixa d’Estalvis de Manresa. Veure “les ambicions i la voracitat de la gent, muntanyes de diners que només eren paper i que, en cap cas, portaven la felicitat, sinó discòrdia i baralles” li va obrir els ulls. Criat en una família molt religiosa, vinculat a la comunitat caputxina que llavors hi havia a la ciutat, va fer un tomb radical que acabaria fent-lo entrar al convent d’Arenys de Mar. L’atractiu de sant Francesc va ser irresistible.
No debades, a la cruïlla entre el segle XII i XIII, aquell jove fill d’un pròsper comerciant d’Assís, a l’Úmbria, va renunciar a riqueses, béns i família per dur, a partir de llavors, una vida de pobresa i oració. Amb diversos companys i seguidors, fundaria un nou orde religiós, els franciscans. Aquell místic pobret, carismàtic i inspirador conegut com a Francesc d’Assís, partidari d’estimar totes les criatures de la Creació, des del llop fins als ocells, va servir d’exemple a fra Valentí, que va canviar el vestit i la corbata per l’hàbit marró amb caputxa, cenyit amb una corda, i les sandàlies que caracteritzen els membres de l’orde dels frares menors caputxins”.
Text / Joan Safont Plumed
[Aquest fragment pertany a Flors, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
