Als boscos mediterranis, el temps no corre igual per a totes les espècies. Les alzines i els roures creixen a poc a poc, generen una fusta densa, unes fulles gruixudes i unes arrels profundes que s’endinsen a la terra per resistir sequeres i vents. Són arbres preparats per viure dècades, fins i tot segles. Però en els darrers anys, aquest equilibri lent s’ha vist alterat per l’expansió d’espècies amb una alta capacitat colonitzadora. Es tracta d’espècies que creixen molt més ràpid gràcies a unes fulles menys denses i més lleugeres, com els pins, els eucaliptus o determinades acàcies. I aquesta velocitat, en el context actual, pot convertir-se en un problema.
Les alzines i els roures formen part del bosc mediterrani autòcton. La densitat d’aquestes fustes ñes fa més resistents al foc moderat, generen sòls més rics en matèria orgànica i mantenen una biodiversitat elevada, amb un sotabosc variat i una fauna associada molt diversa.
En canvi, les espècies de creixement ràpid com els pins, els eucaliptus o les acàcies colonitzen amb facilitat espais lliures arran de processos de degradació o de pertorbacions com ara els incendis. Creixen de manera acceleradas i tenen una capacitat d’adaptació molt alta, fet que els permet expandir-se en poc temps. Però això té conseqüències. Sovint formen masses forestals homogènies que suposen un risc en la pèrdua de biodiversitat i afebleixen els ecosistemes.
El problema no és només que creixin més de pressa, sinó que poden desplaçar progressivament les espècies autòctones més lentes. L’acció humana, per raó del benefici propo, ha afavorit aquesta expansió. L’investigador del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Josep Peñuelas ho exemplifica amb casos de repoblaments de zones cremades amb pins o amb la promoció de plantacions d’eucaliptus per a la producció de fusta.
La informació que alerta d’aquests desequilibris prové d’un estudi internacional publicat fa poc a la revista Nature Plants, que ha liderat la universitat xinesa East China Normal University. De fet, aquesta situació no és exclusiva de la península Ibèrica. L’equip ha analitzat més de 31.000 espècies d’arbres a tot el món per a poder oferir una visió global de com és probable que canviïn els boscos en termes de composició, resiliència i funcionament ecològic. Els resultats destaquen que les regions tropicals i subtropicals són les més afectades en termes d’homogeneïtzació de boscos, especialment pel que fa a la seva biodiversitat.
El repte, segons els experts, no és eliminar completament aquestes espècies, sinó gestionar el territori per afavorir la diversitat i recuperar l’equilibri del bosc mediterrani. Perquè mentre els pins o els eucaliptus creixen ràpid, les alzines i els roures continuen fent-ho a poc a poc, sostenint un model de bosc més resilient que preservi la biodiversitat.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
