Diversos treballs científics que deriven del projecte FirESmart demostren que les solucions basades en la natura són una eina fonamental per a la prevenció d’incendis i que, per tant, el paper de les comunitats rurals és clau. En un article publicat en accés obert a la revista Ecology and Society, l’equip de recerca liderat per Adrián Regos, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ha recollit l’opinió de més de cent actors locals implicats en dues reserves de la biosfera a cavall entre Espanya i Portugal: Gerês-Xurés i Meseta Ibérica. Els investigadors van presentar una sèrie de possibles actuacions pel que fa a gestió de combustible, com ara les cremes prescrites, l’ús de químics, la introducció d’herbívors, les aclarides, l’ús de tractaments mecànics per a l’extracció de combustible, etc. per conèixer l’acceptació social de les diverses estratègies.
Les respostes mostren una visió comuna entre els enquestats. Per exemple, el 92% perceben l’abandó rural com a causa principal dels grans incendis forestals. “Hi ha una visió comuna molt encertada. Les persones enquestades són conscients que el problema ve de la manca de gestió i de l’abandó i de la pèrdua d’activitats ramaderes tradicionals. Reconeixen la capacitat elevada de fer front a incendis, encara que també convenen que els grans incendis forestals sobrepassen aquesta capacitat”, explica Regos.
El treball conclou que la gestió intel·ligent del foc, la promoció de l’agricultura i la ramaderia extensiva, i la modificació de les espècies forestals per d’altres amb més resistència al foc tenen el potencial de convertir-se en solucions basades en la natura efectives a la regió. Per a l’equip, aquesta és una primera anàlisi que representa la base per al codisseny i la implementació d’aquestes solucions.
En un segon treball, publicat a Journal of Environmental Management, l’equip ha aprofundit en els beneficis socioeconòmics de diversos escenaris d’ús del territori. Centrant-se en la reserva de Gerês-Xurés, s’han modelitzat i analitzat quatre escenaris: mantenir l’estat actual (abandó rural), fer una transició cap a paisatges nadius resilients al foc (fire-smart), revertir l’abandonament rural amb una agricultura d’alt valor natural, i la integració de la conversió cap a masses forestals resistents al foc en una matriu agroforestal. “Hem fet servir diversos models matemàtics que ens han permès implementar part dels escenaris i estratègies codissenyades amb els actors locals”, explica Núria Aquilué, investigadora del CTFC que ha participat en ambdós estudis.
Els paisatges ofereixen serveis ecosistèmics als quals habitualment no se’ls associa valor, encara que sí que en tenen, com la regulació climàtica, l’ús recreatiu, o la disminució de risc d’incendi que ofereixen els ramats de cabres i ovelles. D’aquesta manera, l’equip va incorporaruna quantificació, no només biofísica, sinó també econòmica, als diversos escenaris estudiats . Es van tenir en compte tant els costos associats a cada tipus de gestió com els costos per a la supressió d’incendis i els costos evitats amb cada escenari per arribar a una conclusió clara. Tot i que cada escenari aporta uns beneficis, la investigació es va centrar a minimitzar les pèrdues socioeconòmiques associades a incendis forestals. D’aquesta manera, l’estudi conclou que el quart escenari, el de revertir l’abandonament rural a través de l’agricultura i la promoció d’espècies forestals resistents al foc, com són les rouredes autòctones de la regió, és l’estratègia que proporciona els beneficis més grans, tant en termes socioeconòmics com en termes de biodiversitat, alhora que minimitza les pèrdues associades a incendis forestals. Seguint aquesta lògica, els científics conclouen que “caldria reconèixer econòmicament el rol de les comunitats rurals en la prevenció d’incendis”.
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
