“Per molt que se’n parli, tenim una càrrega més feixuga, pel que fa a les cures i la casa, que no pas els homes. I sobretot al món rural”, explica. La qüestió, diu, sovint no és tant voler assumir aquestes tasques com la manca d’alternatives: “Si el teu sou és només una miqueta més baix que el de la teva parella, acabes cedint”. Amb el temps, la Laia va adonar-se que la seva experiència no era excepcional: “El que a mi m’ha passat era una qüestió generalitzada. Pot haver-hi un cas excepcional, però no és l’habitual”.
El problema, diu, és que moltes dones estan desaprofitades. Tenen un ofici o un projecte, però les responsabilitats familiars i domèstiques les limiten a l’hora de desenvolupar-lo. “Jo crec que el gran despertar va ser dir: no arribem a tot”, i acceptar que no passava res per no arribar-hi.
text / Maria Sicilia
[Aquest fragment pertany a Dones, el dossier central del darrer número de la revista Arrels. Si vols gaudir de la història completa o descobrir altres personatges del món que torna, subscriu-te a Arrels].
Aquests continguts són possibles gràcies a les aportacions dels milers de socis d’Arrels. I tu, ja en formes part? Fes-ho possible!
